Majd al-Mulk

Majd-al-Mulk o Abu-l-Fadl Àssad ibn Muhàmmad al-Kummí al-Balasaní Majd-al-Mulk, en persa Abu'l-Fazl As'ad ibn Mohammad Qomi al-Balasani Majd-al-Molk (1048 - 7 de setembre del 1099), fou un visir seljúcida. La seva nisba derivaria de Baravestan o Balasan, un poble a la regió de Qom.

Fou primer mustawfi és a dir director de les finances, succeint a Xaraf-al-Mulk Khwarazmí, durant el sultanat de Màlik-Xah I, i sota el sultà Barkyaruk (1093–1104), als primers anys del seu regnat, va mantenir el càrrec i fou el poder a l'ombra mercès al suport de la reina mare Zubayda Khatun. El 1095 va obligar a dimitir al visir Muayyid al-Mulk ibn Nizam al-Mulk i el va substituir pel germà, Fakhr al-Mulk, menys capacitat, al que s'havia aliat a causa d'un conflicte sobre l'herència paterna. Durant dos anys va governar a través del visir. El 1097 fou nomenat visir (wazir) i va seguir exercint les funcions que de fet ja feia sense tenir el càrrec. Els caps militars, que lluitaven contra Muhammad ibn Malik Shah, el germà de Barkyaruk, estaven descontents. Un general, Öner, es va revoltar a Rayy però fou derrotat i mort (1099) però altres caps turcs de l'exèrcit dirigits per Zengi, Ak Buri i els fills de Bursuk van aprofitar el moment de l'assassinat de Bursuk pels ismaïlites per presentar un ultimàtum al sultà, al que exigien a canvi del seu suport el cap del visir al que acusaven d'unes suposades simpaties xiïtes o ismaïlites (que hauria posat en relleu durant la breu lluita contra Muhàmmad ibn Màlik-Xah) i de la complicitat en l'assassinat de Bursuk. El sultà s'hi va negar segons Rāvandī, i segons Alí ibn al-Athir va acceptar a contracor i va acordar la seva destitució però va demanar la seva vida salvada. Però abans d'arribar-se a una entesa els emirs van matar a Majd al-Mulk el 7 de setembre del 1099.