Maître de l'Escrivà

El Mestre de l'Escrivà fou un miniaturista i pintor gòtic d'identitat desconeguda, actiu a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV, al que se l'ha considerat proper a l'entorn del taller dels Bassa.

Va treballar a Lleida des d'on va donar continuïtat a algunes de les empreses iniciades a l'època de Jaume II el Just i assumides posteriorment per la seva vídua, Elisenda de Montcada, germana d'Ot I de Montcada i de Pinós. Entre 1328 i 1339 difon l'italianisme del Trecento a Lleida coincidint amb el retorn de Ferrer Bassa d'Itàlia. La seva desaparició cap al 1339 explicaria que els Montcada encarreguessin alguns retaules per a la seva capella a la Seu Vella de Lleida entre 1340 i 1341.

• Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya, de 1362, a l'Arxiu Municipal de Lleida, Lleida.

També es creu que col·laborà en la realització de:

• 1342-1348, Decretum Gratiani, encarregat per Berenguer de Saportella i Pinós, tal com ho demostra l'heràldica que es representa a les seves miniatures.
• Llibre Verd, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

• Alcoy, Rosa. «Ferrer Bassa y el Salterio Anglo-catalan». A: Anglo-catalan psalter (en castellà). Facsímil.Barcelona: Ed.Manuel Moleiro, 2006. ISBN 978-84-96400-09-2 [Consulta: 7 novembre 2013]. 

• Alcoy i Pedrós, Rosa; Museu Nacional d'Art de Catalunya. «Un Decretum Gratiani vaticà i la pintura catalano-balear a l'entorn de 1300». A: Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. 1. ed..Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 9788478269631 [Consulta: 25 agost 2013]. 
• Coll Rosell, Gaspar «El Decretum Gratiani de la British Library: un manuscrit il·luminat a Barcelona entre 1342 - 1348». Lambard : Estudis d'Art Medieval [Barcelona], núm. 6, 1991-1993, p. 265-290.