Luis de Hoyos Sainz

Va néixer a Madrid de descendència campurriana Va passar la major de la seva vida a la capital espanyola, encara que sempre va mantenir una estreta relació amb la terra dels seus ancestres, a la qual va dedicar bona part de les seves recerques:

Llicenciat en ciències i en dret per la Universitat Central de Madrid. D'inquietuds reformistes, ocasionalment va exercir l'activisme polític, arribant a militar durant uns anys en el Partit Republicà Reformista. Va col·laborar amb l'antropòleg Manuel Antón Ferrandiz, qui va influir notablement en la seva concepció cientifista.

Becari del Museu d'Història Natural i l'Escola d'Antropologia de París, on es va adaptar a l'estudi modern de l'antropologia, al mateix temps que va treballar al costat de Telesforo de Aranzadi amb qui treballà en estudis com les "Lecciones de antropología" i l'"Etnografía: sus bases, métodos y aplicaciones a España (1917)".

Després d'ampliar la seva formació a París i Berlín, va crear el seminari de "Folklore i Arts Populars" de l'Escola Normal del Magisteri, que va formar als més importants etnòlegs espanyols de l'època.

Va ser director fundacional del Museu del Poble Espanyol en 1934, i president de la Secció de Ciències de l'Ateneo de Madrid i de la Societat Espanyola d'Antropologia, Etnografia i Prehistòria. Escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals en 1933, no en va prendre possessió fins al 1943 amb el discurs Raciología prehistórica hispana.

Es va jubilar en començar la Guerra Civil Espanyola, que va esclatar estant a Santander, i d'on va haver de fugir a França per estar la seva família i ell mateix amenaçats pels milicians republicans, malgrat les seves tendències progressistes i el seu republicanisme. Acabada la contesa, va seguir investigant en col·laboració amb les més prestigioses institucions de l'antropologia espanyoles, fins que li va arribar la mort.

Vva ser un investigador molt prolífic, autor d'una gran quantitat d'assajos, articles científics i periodístics i de ponències relacionades amb l'antropologia, l'etnografia, la geografia i la sociologia espanyola. Entre la seva dilatada obra, cal destacar:

• Lecciones de antropología ajustadas al programa y explicaciones del profesor de la asignatura Don Manuel Antón. Aranzadi Unamuno, Telesforo de. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid. Imprenta y Litografía de los Huérfanos, 1893.
• El nudo cántabro-ibérico y el Pico de Tres Mares (Santander). Hoyos Sainz, Luis de. Madrid, Huelves y Compañía, 1929.
• Unidades y constantes de la crania hispánica. Aranzadi - Hoyos Sainz. Madrid, E. Arias 1911.
• Etnografía: Sus bases, sus métodos y aplicaciones a España, II. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid, Biblioteca Corona, 1917
• Un avance a la antropología de España. Hoyos Sainz - Aranzadi. Madrid, Fortanet, 1892.
• El índice de robustez de los escolares en España. Hoyos Sainz, Luis de. Cádiz, Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1928.
• Calificación higiénica de las Escuelas Nacionales de Madrid. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid, Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1928.
• Elementos de derecho usual. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid. Imprenta y Litografía de los Huérfanos, 1894.
• Técnica antropológica. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid. Imprenta y Litografía de los Huérfanos, 1893.
• Por la España agrícola. Articles publicats en 1918 al diari El Sol.
• Raciología prehistórica española. Discurs d'ingrés en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1943.
• Distribución geográfica de los grupos sanguíneos en España. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid, CSIC 1947.
• La densidad de población y el acrecentamiento en España. Hoyos Sainz, Luis de. Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1953.