Luis Belzunegui Arruti

Luis Belzunegui Arruti (Pamplona, Navarra, 11 de març de 1904 - idm. 9 de setembre de 1997), fou organista i mestre de capella.

Cursà els estudis musicals en l'Acadèmia Municipal de Música pamplonesa, on tingué entre altres professors a Remigio Mugica (solfeig), Santos Laspiur (piano -assolí Premi fi de carrera-) i Felipe Aramendía (violí). S'ordenà sacerdot en la capital de Navarra l'any 1927. Vacant la plaça d'organista en la Catedral de Burgos, es traslladà a aquella ciutat i aconseguí el càrrec, al qual, més endavant, agregà el de mestre de capella, assolint a desenvolupar ambdós tasques. En la ciutat castellana desenvolupà gran activitat musical; fundà la Schola Cantorum del Círculo Católico de Obreros (1933); la Escolania Catedralícia (1949); reorganitzà el grup de "Seises danzantes" de la Professo del Corpus; la festa de l'Obispillo, del día dels Innocents (28 de diciembre), etc.

Fou professor del Conservatori de Música Antonio de Cabezón, del Seminario de San José, del Magisteri de l'Esgésia i acadèmic de número de l'Institución Fernán González, Academia Burgense de Historia i Belles Arts. Alliçonà a nombrosos deixebles que avui són reputats organistes i mestres de capella, directors d'orquestra, de bandes i de escolania.

Va compondre diverses obres: peces per a orgue, orfeòniques i el vibrant Himno a Navarra, que li fou premiat i interpretà, l'Orfeón Pamplonés.

Referències