Lluis Gonzaga Jorda

Inicià els seus estudis musicals amb Melitó Baucells a Roda de Ter, i els amplià a Vic amb Jaume Pujadas, mestre de capella de la catedral de Vic. Posteriorment es formà a Barcelona amb Manuel Obiols i Josep Rodoreda, i obtingué el primer premi de composició de l'Escola Municipal de Música en l'any 1887; també prengué lliçons d'orgue a la Basílica de la Mercè. Poc després (1889) guanyà la plaça de professor-director de l'Escola de Música de Vic i director de la Banda de la ciutat; en aquest període tingué per alumne el futur compositor Lluís Romeu i Corominas.

En l'any 1898 s'instal·là a Mèxic, on fundà la revista El Arte Musical i el Quintet Jordà-Rocabruna, que integraven els músics Josep Rocabruna (violí 1r), Guillermo Gómez (violí 2n), Guillem Ferrer (violoncel), Lluís Jordà (piano) i Lluís Mas (harmònium). Escriví i estrenà a Mèxic vint-i-dues sarsueles, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan (1904), la primera obra mexicana que assolí dues mil representacions. Amb els esmentats Josep Rocabruna i Guillem Ferrer també formà part del nucli fundacional de l'Orfeó Català de Mèxic. Posteriorment, quan l'esclat revolucionari d'Emiliano Zapata, tornà a Barcelona. En l'any 1910 comprà una petita botiga de música en la Rambla de Barcelona, i el 1915 la reanomenà "Casa Beethoven". En els anys 1933 i 1934 dirigí el "Trío Beethoven".

Va ser compositor de sarsueles, música religiosa i obres per a piano, i seu és l'"Himno de la Segunda Reserva", que va ser adoptat per l'exèrcit mexicà com una de les seves peces preferides. També va editar arranjaments de música clàssica per a ser interpretats per estudiants de piano.

El seu fill, Lluís Jordà i Casabosch, va ser el primer president de la Federació Catalana de Beisbol. i campió d'Espanya d'aquest esport. El 1932 organitzà la "Lliga Oficial"

• Amor triomfant (1954), obra de teatre de Francesc d'Assís Picas i Pons i música de Lluís G. Jordà i Josep Conangla i Escudé
• Anita, per a piano
• Berceuse, per a piano
• Cantata de la Independencia [mexicana], obra premiada en el concurs obert convocat el 1910 pel Ministeri d'Instrucció Publica i Belles Arts de Mèxic amb motiu del primer centenari de la independència de Mèxic. No se sap si l'obra es va estrenar llavors, però el 13 i 14 de novembre del 2010 va ser interpretada per la massa coral de l'Orfeó Català de Mèxic i altres cors, juntament amb l'Orquesta Sinfónica Juvenil Carlos Chávez, a l'auditori Blas Galindo del "Centro Nacional de las Artes" de México, D.F. amb motiu de les festes del segon centenari de la independència mexicana.
• Canto a España, coro escolar al unísono, amb lletra de J.Gonzalo R. (Reproducció)
• Danzas nocturnas, per a piano
• De día y de noche, villancico pastoril, per a dues veus i orgue (Fragment)
• Delia, per a piano
• Elodia, masurca per a piano (Video)
• ¡Fingida!, danza de salón (1916), per a octet, música de G.Florizel, lletra de José F. Elizondo
• Hermosas Tapatías, per a piano
• Himno patriótico de la Segunda Reserva, premiado en el Certamen Musical que convocó el Comité Central Obrero Patriotas Mexicanos (1902), lletra d'Heriberto Barrón
• Lavapies, schotis castizo (1910), per a piano (coberta)
• Madrileño, schotis castizo (1929), per a quintet
• Mazurka de concierto, per a piano
• El metge improvisat, música per a l'escena
• Minuto, per a piano
• Missa (1888)
• Nocturnas, tangos mejicanos (1918)
• Palabra de honor, en un acte
• Panis angelicus
• Serranilla (1934), sobre un poema de José María Pemán
• Tango rojo, per a piano
• Tota pulchra
• Vals impromptu, per a piano
• Altres cançons: Amar y sufrir, Ardientes desvaríos, Hora de amor, Le di mi vida, La virgen de mis sueños

Sarsueles

• Los bandolers (1897), en dos actes, amb lletra de Joaquim Albanell i Vilas
• El champion (1905), amb lletra de José F. Elizondo i Rafael Medina
• Chin, Chun, Chan (1904), amb lletra de José F. Elizondo i Rafael Medina. Es representà a Barcelona el 1906.
• Crudo invierno (1910), amb lletra d'Ignacio Baeza i Luis G. Andrade
• FIAT (1907), en un acte, amb lletra de Rafel Medina i José F. Elizondo
• Género chico (1899 o ant.), en un acte amb lletra de Luis Frías Fernández
• Los de abajo (1899 o ant.), en un acte, amb lletra de Rafael Medina
• Mariposa (1899), en un acte amb lletra d'Aurelio González Carrasco
• El pájaro azul (1910), amb lletra de José Ignacio González i Julio B. Uranga, i música de Jordà i Lauro D. Uranga
• Se suspende el estreno, amb lletra de José F. Elizondo i música de Manuel Berrueco y Serna i Lluís Jordà

Arranjaments fàcils per a piano

Amb els títols originals dels arranjaments publicats a l'editorial Boileau -errates incloses-.

• ADAM. SI YO FUERA REY. Fragmento de la Sinfonía.
• ARDITI, L. IL BACIO. Célebre vals.
• AUBER. FRA DIÁVOLO.
• BEETHOVEN. CLARO DE LUNA. Fragmento de la Sonata.

• BELLINI. NORMA. "Casta diva". Pequeña selección.

• BIZET. CARMEN. Habanera.

• BOCCHERINI. CÉLEBRE MINUETO.
• BORODIN. EL PRÍNCIPE IGOR. Fragmento de las danzas.

• BRAHMS. DANZA HÚNGARA NÚM. 5. Muy fácil.

• CUI. MUÑECAS ESPAÑOLAS.
• CHOPIN. POLONESA. Op. 40, núm. 1. Militar. (Facilitada).

• DELIBES. COPELIA. Vals de la muñeca.

• DONIZZETTI. LUCÍA DE LAMMERMOOR. ("Tu che a Dio").

• DUSSEK. MATINAL. Rondó.
• FALL. LA PRINCESA DEL DÓLAR. Vals.
• FIEL. NOCTURNO, núm. 5.
• FLOTOW. MARTA. Romanza.
• GALOS. EL LAGO DE COMO. Nocturno núm. 6.
• GLUCK. IPHIGENIE EN AULIDE.
• GOUNOD. AVEMARÍA (Muy fácil).

• HAENDEL. GAVOTA.
• HAYDN. MINUETO GIOCOSO.

• HESS. CARNAVAL DE VENECIA. Variaciones (Facilitado).

CARNAVAL DE VENECIA. (Fácil).

• IVANOVICI. OLAS DEL DANUBIO. Vals muy fácil.
• LEHAR. EL CONDE DE LUXEMBURGO. Vals.

• LISZT. ENSUEÑO DE AMOR. Tercer nocturno.

• LUDOVIC. SUEÑO DE UN ÁNGEL.
• MARTINI. CÉLEBRE GAVOTA.
• MEHUL. GIGA.
• MENDELSSOHN. CANCIÓN DE PRIMAVERA.

• MOSZKOWSKI. CÉLEBRE SERENATA, Op. 15, núm. 1.
• MOUSSORGSKY. EL VIEJO CASTILLO.
• MOZART. MARCHA TURCA.

• NICOLAI. LAS ALEGRES COMADRES DE WINDSOR.
• OFFEMBACH. LOS CUENTOS DE HOFFMANN. Barcarola.
• PACHULSKI. PRELUDIO.
• PAGANINI. LA CAMPANELA.
• PANTSCHENKO. SONETTO 30.
• PERGOLESI. TRE GIORNI SON CHE NINA.
• PONCHIELLI. LA GIOCONDA. ("Danza de las Horas").
• POPULAR. EL VITO. Danza española.

• RACHMANINOFF. CÉLEBRE PRELUDIO. Op. 3, núm. 2.

• RAMEAU. EL TAMBURINO.
• RAKOCZY. MARCHA HÚNGARA.
• REBIKOFF. MAZURKA.
• ROBIKOFF. PEQUEÑO VALS.
• ROSAS. SOBRE LAS OLAS.

• RUBINSTEIN. DANZA LUMINOSA, de la ópera "Feramors".
• SCHUBERT. MOMENTO MUSICAL.

• SCHUMANN. BERCEUSE.

• SOKALSKY. RECUERDO DEL PASADO. Op. 1, núm. 1.
• SMITH. CANCIÓN RUSA. Op. 31.
• STRAUSS. EL DANUBIO AZUL. Vals.

• STREABBOG. HERMOSO SUEÑO. Serenata.
• SUPPÉ. POETA Y ALDEANO.
• SYBELIUS. EL RELOJ IMPERTINENTE. Melodía.
• THOMAS. POLACA, de la ópera "Mignon".
• TIWOLSKY. MOSCOU. Fantasía.
• TSCHAIKOWSKY. CANCIÓN SIN PALABRAS.

• VENTURA. PER TU PLORO. Sardana.
• WAGNER. TANNHÄUSER. Marcha.

• WEBER. INVITACIÓN AL VALS.

• VERDI. AIDA. Marcha de las trompetas.

• Cristian Canton Ferrer Vida i obra de Luis G. Jordà (1869-1951). El músic de les Masies de Roda que va triomfar a Mèxic Les Masies de Roda, edicions de l'Ajuntament, 2010
• Josep Ribera i Salvans Lluís G. Jordà, un músic català en el Mèxic de Don Porfirio, article a Revista de l'Orfeó Català 2a. època 39 (1999), p. 15
• Luis G. Jordà Mexican Dances, for the Pianoforte Philadelphia: Theodore Presser & Co., 1911
• Luis G. Jordá Alboradas, colección muy fácil para piano en clave de sol las dos manos Barcelona: Boileau, s.a. (Conté Vals, Pantomina, Minueto, Gavota,Romanza sin palabras, Marcha)
• Lluís G. Jordà Cançons populars catalanes, harmonitzades per a piano, amb lletra Barcelona: Boileau, 1945? (reimpressió 2005)
• Luis G. Jordá Colección de danzas para piano México: Otto y Arzoz, s.a. (Conté: Sinceridad, Duo de amor, Heroica, Berceuse, En sordine, Estudio, Mirrha, Mirtha)

• Obras de Luis G. Jordá, interpretades per Silvia Navarrete (pianista) i Fernando de la Mora (tenor). LP publicat el 1992 i reeditat en disc compacte el 2006 (comprèn Vals impromptu, Fingida, Anita, Le di mi vida, Delia, Hora de amor, Minuto, Amar y sufrir, Mazurca de concierto, Romanza de Chin-Chun-Chan, Elodia, La virgen de mis sueños, Así te quiero amar, Hermosas Tapatías, Ardiente desvarío, Danzas nocturnas). Fragments i ressenya.
• Las más bellas Mazurcas Mexicanas per Józef Olechowski, Ciudad de Méjico: Euram Records, 1997, ref. 300.OLE.23194 (comprèn Elodia i Mazurca de concierto)
• Latin-American Recital Vol. I México per Cyprien Katsaris, a Piano21, P21 002 (comprèn les Danzas nocturnas)
• Gravacions en discos " de pedra" de la discogràfica Victor:
  • Minuto, interpretació de la Banda de Zapadores (1905, ref. Victor 97001)
  • Fingida, interpretació de Ángel R. Esquivel (1917, ref. Victor 72495)
  • Amar y sufrir, interpretació de Carlos Mejía (1918, Victor 45160)
• Cilindres Edison:
  • Gravació del 1905 del Quinteto Jordá-Rocabruna, intrepretant El amor es la vida, de Julio Ituarte
  • Gravació del 1913 del Quinteto Jordá-Rocabruna, Monte Cristo

• Jordà a Mèxic (castellà)
• La "Casa Beethoven" (castellà)
• Fotografia de la coberta del llibre de Cristian Canton, Vida i obra de Luis G. Jordà (1869-1951)