Liberto Callejas

Joan Perelló i Sintes, més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,1884 – Mèxic, 1969) fou un periodista, de pensament anarquista.

Integrant de «Los Solidarios» —i més tard dins l'òrbita del grup «Nosotros»—, s'exilià a França, el 1923, acompanyant a Durruti i Ascaso durant la dictadura de Primo de Rivera; a París, fou president de la Librairie International, seu de la Union Anarco-communiste francesa. Després de la proclamació de la Segona República a l'abril de 1931, Callejas va retornar, instal·lant-se a Barcelona.

A El eco de los pasos, García Oliver assenyala la seva devoció per la lectura i les seves inclinacions cap a un anarquisme individualista. Malalt de tuberculosis i descrit per Ramón Liarte com «un tolstoià que escrivia articles de fons que llençaven espurnes i rajos de llum manumissora», va escriure el pròleg del llibre en l'edició en castellà La vie ardente et intrépide de Louise Michel de Fernand Planche —assaig sobre l'escriptora i anarquista francesa Louise Michel, protagonista de la Comuna de París— i va ser director del diari Solidaridad Obrera a dues etapes, el 1932 i el 1936, amb posicions properes a Felipe Aláiz de Pablo. Entre aquests períodes, va dirigir CNT a Madrid, el 1934. Al llarg de la seva vida va col·laborar a més amb altres publicacions com Crisol, Ideas o la versió en castellà (Acción) de la Revue Internationale Anarchiste; també dirigí el diaris Iberón, Liberión i Voz Libertaria. Després de la Guerra Civil es va exiliar altre cop el 1939, a Mèxic, on va morir el 1969.

Sobre la seva vida es va publicar el 2012 una biografia titulada Liberto Callejas, l’anarquista incommovible, obra de Josep Portella Coll.

• «Un estat de la qüestió entre dues commemoracions (2009–2014)». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura. Punctum, 2, 2014, pàg. 231-280.
• Ginard i Féron, David. El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil: 1936-1939 (en catalán).L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 9788484151111. 
• Gurucharri, Salvador. Bibliografía del anarquismo español 1869-1975.Barcelona: Librería La Rosa de Foc, 2004. ISBN 84-86685-33-8. 
• Liarte, Ramón. El camino de la libertad.Picazo, 1983. ISBN 9788436102635. 
• Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (en catalán).L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 292-293. ISBN 9788484152439. 
• Paz, Abel. Durruti en la revolución española.Madrid: Fundació d'Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 1996. ISBN 84-86864-21-6. 
• Santana Morro, Manel. «Els activistes politics mallorquins a l'exili». A: L'exili republicà: política i cultura : actes de les Jornades d'Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia : Palma, 18-20 de novembre de 2009 (en catalán).L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 45-67. ISBN 9788498833645. 
• Tavera, Susanna. Federica Montseny: la indomable, 1905-1994.Temas de Hoy, 2005. ISBN 9788484604105. 
• Ucelay-Da Cal, Enric; Tavera García, Susanna «Grupos de afinidad, disciplina bélica y periodismo libertario, 1936-1938». Historia Contemporánea. Universitat del País Basc, 9, 1993, pàg. 167-192. ISSN: 1130-2402.
• Plaja, Hermoso. «El sindicalismo según sus influencias.» Sindicalismo. Misión humana y revolucionaria del Sindicalismo.Tierra y Libertad, 1945, p. 54. 
• Gutiérrez Molina, José Luis. Valeriano Orobón Fernández. Anarcosindicalismo y revolución en Europa.Valladolid: CGT-Comité regional de Castilla y León, 2002, p. 302. 
• Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación; Martínez López, Fernando. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX.Marcial Pons Historia, 2010. ISBN 8492820128.