Juan de Molina
Quick Facts
Biography
Juan de Molina (Ciudad Real, ~1485 - València?, després del 1552), humanista i traductor castellà, a qui no s'ha de confondre amb el seu homònim, Juan de Molina, poeta contemporani seu, autor de Cancionero publicat a Salamanca el 1527.
Biografia
Encara que natural de Ciudad Real, com declara en el pròleg a la seva traducció a les epístoles de Sant Jeroni, s'aveinà a València, on va desenvolupar principalment la seva tasca i es va relacionar activament amb els ambients cortesans i nobiliaris de llavors (dedicà les seves obres a la duquessa de Gandia i al duc de Sogorb, al marquès Rodrigo de Mendoza i al duc de Calàbria). Va traduir les epistolar de Sant Jeroni i tres opuscles de Juan Gerson sobre la confessió, els manaments i l'art de bé morir; traduí al castellà la Vida de la sacratísima Mare de Déu' de Miguel Pérez (València, 1494) amb el títol Vida de la sacratísima Virgen María (Toledo, 1525). Va traduir també una pintoresca llegenda sobre la Passió de Crist, el Gamaliel, que es va atribuir a Sant Pere Pascual i va córrer en diverses versions en català i castellà fins a la seva prohibició inquisitorial; la traducció està dirigida a la seva germana sor María de San Jerónimo, monja a el Monestir de Santa Catalina de Granada. Va supervisar nombroses edicions valencianes, inclosa una revisió libèrrima de la traducció de l'Alcor del Enchiridión d'Erasme de Rotterdam, i una de les onze edicions d'un famós llibre de cavalleries, el Lepolemo o cavaller de la creu. En moltes de les seves traduccions es noten els seus desitjos de prosperar socialment contemporitzant amb els seus poderosos protectors i no era pròpiament un erasmista. Tanmateix patir procés per la Inquisició el 1536 a causa d'expressions públiques de descreimiento i la seva revisió de l'Enchiridion d'Erasme; complir presó al Monestir de la Trinitat. Com a traductor, va voler vulgaritzar la cultura eclesiàstica, no teoritzar sobre aquesta tasca i menysprear la traducció d'una llengua vulgar a una altra.
Obres
- Sermón precioso, dulce y breve en loor del matrimonio...cogido de algunos autores famosos y excelentes y puesto en esta lengua española... en: Desiderio Erasmo, Enchiridion, Valencia, 1528.
- Verger de Nuestra Señora, Toledo, 1525, y Sevilla, Dominico de Robertis, 1542.
- Gamaliel, Toledo, Ramón de Petras, 1527;, lleva además la traducción de un sermón de San Jerónimo sobre la Resurrección. Gamaliel, Toledo, Ramon de Petras, 1527;, porta a més la traducció d'un sermó de Sant Jeroni sobre la Resurrecció.
- Tripartito de Juan Gerson de Doctrina Christiana...nuevamente por el bachiller Juan de Molina traducido y nuevamente revisto por muchos dotores. Toledo: Ramón de Petras, 1526; Nicolás Antonio menciona una edición alcalaína de Arnao Guillén de Brocar de 1519.
- Retraducción d'Apiano a través de la versió llatina de Pier Cándido Decembrio, Triumph, València, Juan Joffre, 1522.
- Traducció de Lucio Marineo Sículo, Crónica d'Aragón, Valencia, Joffre, 1524.
- Traducció del Homiliario atribuït a Alcuino de York, València, Juan Navarro, 1552.