Josep Sert i Rius

Josep Sert i Rius (Barcelona, 1840 – 8 de desembre de 1895) fou un empresari i polític català, germà de Domènec Sert i Rius, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Començà treballant en un teler de mantes de llana que acabarien anomenant B. Solá y Sert Hermanos, que el 1865 tindria 5 fàbriques a Barcelona. Fou vocal de la Caixa d'Estalvis de Barcelona de 1890 a 1894, i vocal (1881), vicepresident interí (1882) i president (1891-1893) de Foment del Treball Nacional. També fou soci i directiu de l'Institut Industrial de Catalunya i de la Unió Fabril i Mercantil de Barcelona.

Durant el sexenni democràtic va formar part de la Lliga d'Ordre Social. Interessat per l'assistència social, formà part de la Junta Directiva de la Casa de la Caritat de Barcelona (1879-1882) i el 1875 fundà l'Instuto Catalán de Artesanos y Obreros, així com altres entitats de caràcter similar.

Va mantenir converses amb Antonio Cánovas del Castillo amb Manuel Duran i Bas com a mitjancer per tal d'aconseguir que el Partit Liberal Conservador adoptés el proteccionisme en el seu programa polític; fins i tot projectà la construcció d'una fàbrica de llanes a Madrid. Fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1884 pel Partit Conservador, però des de 1885 va seguir la línia de Francisco Romero Robledo, a qui li unia una gran amistat.

• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 p.525-526
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)