Josep Salarich i Giménez

Josep Salarich i Giménez (Vic, 1849 -Vic, 1930) fou metge i agrònom. Fill del també metge Joaquim Salarich i Verdaguer, estudià medicina a Barcelona. Desenvolupà la seva carrera professional a Vic i l'any 1871 assumí el càrrec de director del seu hospital. Va ser autor de diversos treballs mèdics, alguns d'ells publicats en revistes especialitzades de l'època. Destaquen els seus escrits sobre les anàlisis d'aigües i la higiene i salut pública en general. Durant l'epidèmia de còlera de 1885 a Vic la seva actuació va merèixer el reconeixement de les autoritats locals i dels seus conciutadans.

S'interessà, també, pels temes agrícoles, fent propostes renovadores sobre els cultius que convenien a la comarca, d'acord amb la nova situació que representava l'arribada del ferrocarril a Vic. Nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, va ser condecorat amb la creu del mèrit militar. A banda de la tasca científica, va tenir un paper destacat en la vida social i cultural de Vic. Va ser regidor de l'Ajuntament de Vic (1893) i arribà a ser tinent d'alcalde (1895). Participà en la fundació de l'esbart de Vic i va ser un soci actiu del Círcol Literari de Vich, entitat on va impartir diverses conferències. També formà part d'algunes de les juntes directives de l'entitat i en fou nomenat soci honorari el 1870. Interessat, també, en els temes de caràcter històric, va pertànyer a la Societat Arqueològica i actuà com a tresorer de la junta del Museu Episcopal. Prenent el relleu del seu pare, va exercir durant més de cinquanta anys la tasca de corresponsal a Vic del Diario de Barcelona. Escrigué, també, en periòdics d'àmbit local, i fou president de l'Associació de la Premsa de Vic.

Publicacions

Bibliografia

Enllaços externs