Josep Palleja i Marti

Josep Pallejà i Martí (Tarragona, Tarragonès, 1873 - Barcelona, Barcelonès, 1945) va ser un arxiver català.

Fill d'un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Fins a l'any 1910 va treballar a la Biblioteca Universitària de Barcelona i posteriorment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del qual fou secretari. El 1921, fou nomenat director de l'Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, després de la mort d'Eduardo González Hurtebise que era l'anterior director. Ocupà el càrrec fins al 1936. Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges, entre l'any 1926 i el 1927, i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i emprengué la tasca d'ordenar i classificar la documentació d'una manera racional. Essent cap del Museu Arqueològic de Barcelona, càrrec que ocupava des que fou nomenat el 1921, va demostrar documentalment que Jaume Huguet fou l'autor del retaule del Conestable. El 1926 se li atorgà la Medalla d'Homenatge a Sa Majestat. Fou vocal de la Junta directiva del Col·legi General de Pèrits Titulars Oficials. El 1935, des del seu càrrec d'arxiver, se li va encarregar la gestió del Registre de la Propietat Intel·lectual de Barcelona.