Josep Maria Tarridas i Barri

Josep Maria Tarridas i Barri (Sant Pol de Mar, Maresme, 19 de novembre de 1903 - Madrid, 6 de gener de 1992) fou un popular compositor amb una llarga i diversa trajectòria musical, enfocada a diferents camps populars com la sardana i els ballables. Va adquirir molta fama amb el seu pasdoble Islas Canarias.

Rebé la seva primera formació musical del mataroní (establert a Sant Pol) Francesc Casellas i Castellet. El 1922 va fundar la cobla Llevantina, de Calella, de la qual en fou director durant dotze anys, actuant-hi de primer tenor i també de tible. També va ser el fundador de l'Orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar.

Va fer continuades incursions en el camp dels ballables (Islas Baleares, el vals per a orquestra de festa major amb tenora Nits d'Andorra, etc.); al cinema amb peces com Mi barco velero o A la luz de la luna; al camp simfònic per a orquestra i per a banda, etc. Però mai va deixar la sardana, en va compondre més d'un centenar, malgrat la circumstància d'haver viscut molt temps fora de Catalunya, concretament a Madrid, des d'on feia i enviava les seves composicions.

També va escriure obres lliures per a cobla: els poemes per a dues cobles Excursió a muntanya (1949) i Tardor i primavera.

Tarridas fou el compositor de la cançó que més ha popularitzat a les Canàries al món, el pasdoble Islas Canarias, creat el 1935, en col·laboració amb el mestre Joan Picó, una obra inspirada en un arxipèlag que mai no havia trepitjat. El mateix Tarridas va reconèixer el 1985, en un homenatge que li van tributar les autoritats canàries, que havia concebut la cèlebre composició partint d'enregistraments del folklore de les illes. El pasdoble va ser estrenat pel saxofonista català Casanovas. El primer intèrpret que la va gravar en disc va ser Ramon Tusquets. Tarridas va explicar en certa ocasió que havia conegut la seva esposa quan una orquestra tocava el seu popular pasdoble i que la seva filla va néixer mentre a l'habitació contigua sonava Islas Canarias. Va ser també autor d'obres com Canarias bendita, Suspiros canarios i Clavelina, aquesta última una sarsuela sobre una obra de Benito Pérez Galdós.

• Carles Riera; Josep M Serracant, Josep Ventura. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobles (en català).Girona: Som, Revista de Cultura Popular, 2002. ISBN 9789210081764.