Josep Maria Maideu i Auguet

Josep Maria Maideu i Auguet (Ripoll, Girona, 1893 - Vilafranca del Penedès, Barcelona, 8 de gener de 1971) fou un sacerdot, músic i compositor de sardanes.

Tingué per mestres en Lluís Romeu, del qual heretà l'estil i el gènere, i a l'organista Josep Colomer. Rebé les sagrades ordes el 1917, i immediatament fou designat com a professor de cant gregorià al Seminari d'Almeria. Al cap de dos anys assolí la plaça d'organista i mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Vilafranca. Ocupà aquest càrrec fins a la seva mort, i en el llarga període del seu exercici aconseguí que l'escolania d'aquest temple es mantingués en un alt nivell de perfecció.

D'acord amb l'esperit que anima el Motu proprio de Pius X (1903), no tan sols atengué a l'esplendor del cant gregorià sinó que, com a compositor de música religiosa –i seguint en això al pare Romeu— cultivà un estil popular molt directe, senzill i de bon gust, que sabé mantenir en el difícil equilibri que significa no caure en la vulgaritat ni en l'apocament.

Va compondre gran quantitat de goigs i oracions destinades a la intervenció del poble en actes de culte. Recopilà dues importants col·leccions de cants populars catalans, labor per la que fou premiat el 1945, 1946 i 1947 per l'Institut Espanyol de Musicologia i amb la que contribuí a la formació del Cancionero Popular Español. També era arxiver i degà de la Comunitat de Prèsbites de Santa Maria de Vilafranca.

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1971-72, pàg. 205 (ISBN 84-239-4600-2)