Quick Facts
Biography
Josep Elies —José, Giuseppe, Elías— (Barcelona, 1687 - Madrid, 1755) fou un organista i compositor català. Pot ser considerat com l'organista més famós del seu temps a tot Espanya. La difusió de les seves obres en partitures manuscrites trobades arreu de Catalunya i d'Espanya testimonien el prestigi i la influència de què va gaudir en la seva època.
Hi ha encara moltes llacunes sobre la biografia d'aquest prestigiós compositor. Va estudiar les obres de Cabanilles, però no se sap que en fos alumne; sí que podria haver-ho estat d'organismes barcelonins com Closells, Llussà i Joan Ros. De 1712 a 1715 va ser organista del monestir de Sant Pere de les Puel·les, i després ho fou a l'Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. El 1725 es va traslladar a Madrid com a organista de les Descalzas Reales, on encara hi era el 1745.
Va conrear el gènere organístic dels versets (peces breus intercalades o per substituir el cant dels versets dels salms en la litúrgia) i el del tiento, més desenvolupat i conegut, amb més de vint exemplars plens i partits, com també els passos i altres formes contrapuntístiques. Composicions com les Obras de órgano entre el antiguo y moderno estilo (1749) consten d'una fuga precedida d'un preludi. Elies va utilitzar la nova forma de sonata binària, que sempre titulà tocata, com les que es conserven a Montserrat, un recull amb dotze obres que inclouen un preludi, una fuga i dues d'aquestes tocates (una de lenta i una de ràpida).
Aquestes obres mantenen una evident analogia amb peces d'Antoni Soler i Ramos i de Sebastián de Albero (1722-1756), dos autor d'una generació posterior que es varen confessar més o menys deutors seus. A Bolonya s'han conservat, sota el nom de Giuseppe Elias, un conjunt de sis duets de cambra per a soprano i baix, amb acompanyament continu. Els textos, en italià, són de gènere líric i de temàtica amorosa. Si es tracta efectivament d'obres d'aquest autor, el recull mostraria un vessant inèdit de la seva producció, en sintonia amb una època en què la presència de Farinelli -que podia haver-se'n endut el manuscrit a Bolonya- marcava fortament la producció musical de la cort reial espanyola. En tot cas, Elies representa un pont entre dues èpoques, equidistant de l'estil contrapuntístic lligat a l'estètica de l'orgue ibèric del segle XVII i de l'estil de la melodia acompanyada de l'època galant.
Bibliografia
- Tom núm. 9, pag. 191 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear/Edicions 62/Josep Dolcet