Josefina López Sanmartín

Josefina López Sanmartín (Barcelona, 21 de febrer de 1919 - el Grau de Castelló, 6 de gener de 1989) fou una política catalana establerta al País Valencià, senadora al Senat d'Espanya.

Des del 1932 va militar en el PCE i de 1936 a 1945 va formar part de la Comissió Executiva Nacional de les Joventuts Socialistes Unificades. Fou esposa de Fernando Claudín, històric dirigent del PCE, a qui va conèixer en un Congrés a Saragossa i en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar. Va ser tancada en un camp de concentració a Orà, Algèria. Un cop alliberada, fou enviada pel partit a la Unió Soviètica on es va llicenciar en eslavística a la Universitat de Moscou doctorant-se amb una tesi doctoral sobre les relacions russo-hispàniques en l'època de Napoleó Bonapart.

Durant la Segona Guerra Mundial fou evacuada als Urals. El 1943 començà com a locutora a Ràdio Pirinenca, on va emetre durant 25 anys. També va residir a Praga, Bucarest, Belgrad i Sofia. Finalment va tornar a Espanya en 1967, llicenciant-se en Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. Durant la Transició espanyola es va establir al Grau de Castelló i fou escollida regidora a l'ajuntament de Castelló de la Plana dins les llistes del PCPV a les eleccions municipals espanyoles de 1979 i en les del PSPV-PSOE a les eleccions municipals espanyoles de 1983, arribant a tinent d'alcalde. Entre 1979 i 1982 fou Directora General de Benestar Social del Consell del País Valencià.

Fou elegida senadora per la província de Castelló pel PSPV-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1986. Dins del Senat d'Espanya fou vocal de les Comissions d'Afers Exteriors, Indústria i Energia i del Defensor del Poble i dels Drets Humans. Va morir poc abans d'acabar el seu mandat i fou substituïda per Benjamín Salvador Nebot.