Jordi Joan Baños

Jordi Joan Baños (Sabadell, 29 de juliol de 1971) és un escriptor i periodista català. És corresponsal de La Vanguardia a Istanbul. Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, a on també va cursar un mestratge de Guió, abans de dedicar la tesina d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra als poetes portuguesos Eugénio de Andrade i Herberto Helder.

Va treballar al Diari de Sabadell i a la Fundació Mies van der Rohe, de Barcelona.

Va treballar a la secció de Cultura de La Vanguardia, intermitentment, entre 2000 i 2003. Entre 2004 i 2006 va col·laborar amb el mateix diari des de Lisboa. Després es convertí en el primer corresponsal de La Vanguardia a Nova Delhi -i en el primer d'un diari en llengua espanyola a l'Índia. També va cobrir informativament els altres països del subcontinent Indi (Pakistan, Bangladesh, Nepal o Sri Lanka). Des del març de 2017 és el corresponsal de La Vanguardia a Istanbul.

Ha rescatat la figura injustament oblidada de Iordanus Catalani o Jordà de Catalunya, el frare dominicà que va dictar -probablement en català- o escriure una de les millors cròniques de l'Índia medieval, Mirabilia descripta (Meravelles descrites), inclòs el seu periple des de Sicília, a través de Grècia, Turquia, Tartària, Geòrgia, Armènia, Mesopotàmia i Pèrsia, abans de ser nomenat bisbe de Columbus (Kollam) el 1329, cosa que el converteix en primer bisbe catòlic de la història del subcontinent Indi. N'ha restituït el text al català i l'ha prologat, popularitzant Jordà de Catalunya com el Marco Polo català.

En la mateixa línia, ha recuperat un altre cronista d'Àsia gairebé oblidat, Sinibald de Mas, al traduir al català i prologar les seves impressions de l'Índia, a on va viure a finals dels anys trenta del segle XIX -abans de fer carrera diplomàtica a les Filipines i la Xina- publicades a París el 1857 dins de L'Angleterre, la Chine et l'Inde.

Abans ja havia fet algunes traduccions d'assaig i poesia, de l'anglès i del francès, com "La Jihad. Expansió i declivi de l'islamisme", Gilles Kepel, Empúries (2002).

Com a poeta, Jordi Joan Baños ha publicat en solitari els següents llibres: "L'apamador d'aeròdroms" (2012), La Suda, Pagès Editors; "La lluerna i l'escala" (2007), Punts Cardinals, Angle Editorial; "L'alè d'Ariadna" (2001), Poesia, 62-Empúries. També apareix a "Insolacions" (2000), Caixa de Sabadell, que recull poemes d'un recital de sis autors joves de Sabadell, celebrat al Teatre del Sol uns anys abans, sota el guiatge del poeta Jordi Domènech.

La poesia de Jordi Joan ha estat presentada i elogiada per crítics de l'autoritat de Manel Guerrero o el professor Antoni Marí. Aquest darrer, poeta de prestigi, s'ha referit a l'obra de Jordi Joan com a “poesia de l'exaltació i de l'afirmació dels sentits”.

En contrast amb la depuració lírica de “La lluerna i l'escala”, el seu primer llibre, “L'alè d'Ariadna”, obra de joventut, es pot adscriure a la poesia de l'experiència -també de l'experiència de l'extraradi, amb influència de Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli o Konstandinos Kavafis, segons publicava La Vanguardia.""El primer llibre parla sobretot del poeta. En el segon llibre, el poeta ha de deixar que sigui la poesia qui ocupi l'escenari", hauria escrit l'autor. Alguns poemes d'aquesta obra han estat traduïts al turc.

El seu darrer llibre, “L'apamador d'aeròdroms”, està dividit en tres seccions. En la primera, ‘L'apamador', hi torna a haver elements autobiogràfics, com en la seva òpera prima. La segona, ‘L'aeròdrom', és una indagació sobre l'essència de la poesia. La tercera, ‘Curset d'aviació', és pur joc verbal. La crítica ha saludat el nou poemari com una "exploració dels límits de la llengua que n'eleva el registre".

Quatre dels quaranta-set poemes de "L'apamador d'aeròdroms" ja havien aparegut en una versió preliminar a la revista Reduccions. A "Sobre la lluerna i l'escala" resumeix la seva concepció de la poesia. Els primers llibres de Jordi Joan estan signats només amb el primer cognom, mentre que el darrer recull el nom complet, Jordi Joan Baños, que és també la seva signatura periodística des dels inicis a La Vanguardia, a on escriu un bloc sobre Turquia (abans, sobre el Subcontinent Indi).

• "L'Índia i la Xina". Cròniques d'un enviat colonial partidari de l'autodeterminació, de Sinibald de Mas. Biblioteca del Núvol (eBook). Edicions del Núvol (Barcelona, 2018). Traducció, edició i pròleg.
• "Sinibaldo de Mas y los demás", dins d' "Encuentros culturales indo-españoles (1956-2016)", Universitat Jawaharlal Nehru-Ambaixada de l'Índia (Delhi, 2017).
• "'Meravelles descrites. Mirabilia descripta', de Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l'Índia de fa set-cents anys". El Far, 24; Angle editorial (Barcelona, 2014). Traducció, edició i pròleg.
• "L'apamador d'aeròdroms". La Suda, 150; Pagès Editors (Lleida, 2012)
• "La lluerna i l'escala". Punts Cardinals, 4; Angle Editorial (Barcelona, 2007)
• "L'alè d'Ariadna". Poesia, 54; Edicions 62-Empúries (Barcelona, 2001)
• "Insolacions". Llibre col·lectiu de poetes joves; Caixa de Sabadell (Sabadell, 2000)