Jordi Conill i Vall

Jordi Conill Vall (Barcelona, 1939-31 de març de 1998) fou un polític i lluitador antifranquista català.

Estudià ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en 1958 va ingressar a les Joventuts Llibertàries, on va dur a terme una important activitat. Reclutat pel grup Defensa Interior, sembla que va participar en un intent d'atemptar contra Francisco Franco el 18 d'agost de 1962 al Palau d'Aiete (Sant Sebastià). El militant d'ETA Julen de Madariaga els va proporcionar els explosius, però Franco no hi era i l'explosió no va causar víctimes. El 2 de setembre de 1962 fou detingut amb Marcelino Jiménez Cubas i Antonio Mur Peirón, arran de la batuda policial arran de les explosions dels dies 29 i 30 de juny en un local de la Falange a la Plaça de Lesseps i el Col·legi Major Monterols de l'Opus Dei, ambdós a Barcelona. Fou acusat de ser dirigent de les JJLL, de posar explosius i en concret de la bomba al Valle de los Caídos. Fou torturat durant 23 dies per policies de la Brigada Político-Social dirigits per Antonio Juan Creix. Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1962, el fiscal va sol·licitar la pena de mort. Això provocà una forta mobilització internacional, Josep Benet l'abat Aureli Maria Escarré i el cardenal arquebisbe de Milà Giovanni Battista Montini (futur Pau VI) va demanar la commutació de la pena. Finalment la pena li fou commutada per 30 anys de presó.

Fou tancat a la presó Model de Barcelona, després de passar pels penals de Burgos, Jaén i Saragossa. Durant la seva estada a la presó va contactar amb companys comunistes i arran de l'afusellament de Julián Grimau el 1963 va ingressar al PSUC. Quan fou alliberat el 8 d'abril de 1972 va prosseguir la seva militància clandestina. El 1977 fou nomenat membre del Comitè Central i del Secretariat del Partit i el seu responsable polític de Barcelona. Fou candidat del PSUC a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals espanyoles de 1979 i 1983, i durant aquests anys fou portaveu del grup comunista i vicepresident de la Diputació de Barcelona fins a 1987.

Militant del sector eurocomunista, a finals de la dècada del 1980 abandonà el PSUC i va ingressar al PSC-PSOE, tot mantenint responsabilitats polítiques a l'ajuntament de Barcelona.