Joaquima Andreu

Joaquima Andreu Espinosa (3 d'abril de 1916 - ?) va ser una atleta catalana.

Va esdevenir primera de l'atletisme femení en proves de camp a través. Estava dotada d'unes excepcionals condicions físiques naturals, igual que el seu germà Manuel. En curses mixtes havia aconseguit guanyar corredors masculins d'una certa qualitat. Es va iniciar esportivament al club del seu barri, el “Sarrià Esportiu”. L'any 1933 va prendre part al campionat de Barcelona de "Cross-country" d'un recorregut aproximat de 2.500 m. Aquesta cursa va ser l'única de la seva vida esportiva de la qual no va aconseguir ser la guanyadora. Tot i no aconseguir guanyar aquesta, es fa obvi el bon estat de forma física al llarg de la seva carrera esportiva.

El 1934 guanya els Campionats de Catalunya, esdeveniment que repetirà en el mateix any i el 1936. En aquesta última edició defensa els colors de la Penya Saprisa. Durant el mateix any 1934, participa al Cros Internacional i també en surt guanyadora. El 1935 va guanyar el Campionat d'Espanya de Cros, prova que esdevingué emblemàtica de resultes que hi van participar únicament atletes de Catalunya. L'atleta Joaquima va aconseguir els rècords de Catalunya de 300, 600 i 800 metres que van ser rebaixats posteriorment per la famosa Maria Torremadé, sense que ella els defensés. També va obtenir el rècord de 800 m a nivell de l'estat espanyol, amb un temps de 2,36,2 a l'any 1936.

Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola, 1936 i 1939, Joaquima Andreu va continuar participant en curses però de manera no oficial tot i que tampoc aquí, durant tot aquest període, no va poder conèixer la derrota. L'atleta barcelonina va deixar la seva pràctica esportiva d'atletisme en el mateix moment que va acabar la Guerra Civil, però no per això va perdre la seva popularitat. Del 1939 al 1970 va treballar a la Rambla com a florista, fet que li va permetre mantenir el contacte amb la gent de la ciutat a la vegada que perpetuava la seva carrera esportiva.

Si l'atleta hagués pogut viure la seva joventut en una altra època, Joaquima Andreu hauria estat probablement una esportista amb molta més projecció que la que, tot i no ser pas poca, va arribar a tenir. Les dificultats d'aquell moment amb què es trobava la societat, afegides a les dificultats ja presents en aquells anys però que encara perduren per les dones i l'esport, van disminuir possiblement les seves fites esportives i en conseqüència les seves marques van passar més desapercebudes del que haurien d'haver estat, pel valor que tenien en aquells temps, com a atleta.