Quick Facts
VirgoBiography
Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, Vallès Occidental, 1935 – ibíd., 19 de desembre de 2018) va ser una fotògrafa catalana. Fou la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica.
Biografia
Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, Joan Biarnés, fotògraf esportiu, al laboratori. Va estudiar a l'Escola de Periodisme i treballava sovint amb el pare. Cobria esdeveniments esportius i, pel fet de ser dona, va ser objecte d'una forta hostilitat. Malgrat que tenia les acreditacions necessàries per treballar com a reportera, va protagonitzar situacions absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per mirar d'impedir que una dona fes fotos al camp.
L'any 1962 va fer un extens reportatge sobre les riuades a Terrassa i un altre a Barcelona per al diari Pueblo. Al cap de poc, el diari li va oferir d'anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar l'oferiment. Com a reportera gràfica s'arriscava molt per tal d'aconseguir la notícia que cercava.
Als anys seixanta va començar a cobrir també cròniques de moda de l’alta costura barcelonina, aleshores la més important del país. I després es va convertir en cronista de moda de Madrid. Al llarg de més d'una dècada com a fotògrafa de moda, va viure l'evolució transgressosra que experimentava aquest sector, que ella acompanyà amb els canvis d'estil de la fotografia de moda.
Va treballar també en molts grans esdeveniments socials de l'època, com ara el concert dels Beatles, a Barcelona, el 1965, i va retratar Salvador Dalí, Lola Flores, Sara Montiel, Roman Polanski, Orson Welles... El 1970 va casar-se a Versalles amb el periodista Jean Michel Bamberger, la seva parella. Durant anys va ser la fotògrafa del cantant Raphael, amb qui féu gires arreu. Amb l'arribada de la democràcia el diari Pueblo va tancar i ella va treballar aleshores en diverses agències fotogràfiques: Sincropress, Heliopress, Contifoto, Cosmopress. Va deixar la feina de premsa l'any 1985, en desacord amb l'estil groc que s'havia imposat a la professió. Amb el seu marit, va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes. En jubilar-se es va tornar a instal·lar al Vallès, concretament a Viladecavalls.
Premis i reconeixements
La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2014.
El 2015-2016 el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li dedicà una exposició monogràfica, amb el títol Joana Biarnés. El rostre, l'instant i el lloc.
El 2016 va rebre el premi a una "trajectòria professional" en la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.
El setembre de 2019 es va inaugurar a Tarragona la mostra Joana Biarnés, moda a peu de carrer, una exposició amb 88 fotografies –algunes de les quals inèdites– de la primera dona fotoperiodista espanyola, i primera, també, en fotografia de moda, comissariada per Josep Casamartina i organitzada per l'Ajuntament de Tarragona i la Fundació Photographic Social Vision.
Publicacions
- Disparando con el corazón. Editorial Blume, 2017 (castellà) ISBN 9788417056087
Documental
El desembre de 2016 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre tots sobre la seva vida, el seu treball i la seva aportació a la història del periodismo gràfic a Espanya. Amb guió i direcció d'Óscar Moreno i Jordi Rovira, i realització i postproducció de Xavier Baig, el documental es va co-finançar a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. Va ser coproduït per la Televisió de Catalunya, i va comptar amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision.
Bibliografia
- "Fotògrafes pioneres a Catalunya", textos i selecció fotogràfica: Mary Nash i Colita. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007 o 2012 [consulta = 5 febrer 2018]
- Valle Fernández, Ramon del. Anuario español de cinematografía.Madrid: Sindicato Nacional del Espectáculo, 1962.