Joan Vicent Clar i Camarena

Joan Vicent Clar i Camarena (Tavernes de Valldigna, 26 de febrer de 1962 - 1990) va ser un poeta valencià adscrit al corrent del realisme intimista.

El febrer de 1984 Vicent Franco i Giner va fundar la revista comarcal Tac Carbònica, on participà Joan Vicent Clar i Camarena, i aquell mateix any va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Le sucrier velours (Edicions Tres i Quatre).

A hores d'ara encara és el poeta més jove que ha rebut aquest guardó. Es tractava del seu primer poemari i únic que escapà a la seua posterior voluntat de no publicar.

Segons Jesús Girón Araque, autor del blog especialitzat en poesia El cau de Calpurni, «Le sucrier velours va suposar una ruptura en l'estètica poètica del moment. Molt variat en la seua composició, inclou poemes amb estructura rígida al costat de poemes visuals i altres composicions arriscades que connecten amb certa avantguarda i experimentació».

D'aleshores ençà va escriure diversos poemaris que va anar refent, inclòs el ja publicat, i dels quals va anar desfent-se. El resultat de tot aquest treball és una sola obra: Infinitud de paisatge. Al cap de poc d'enllestir-la va decidir posar fi a la seua vida. Ocorregué a principi de l'estiu de 1990.

En morir, La Forest d’Arana va publicar la plaquette titulada Amb tinta xinesa (1992), i Amós Belinchón Ed., Infinitud de Paisatge (1993), ambdues edicions a càrrec del poeta valencià Lluís Roda. En la presentació d'aquesta última, Roda diu de Clar: «Era una persona sensible i ordenada, visceral i orgullosa, tímidament orgullosa, autoexigent, profundament creadora. Poeta total; en una societat poc poetitzada».

• Le sucrier velours (1984) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
• Poemes (1990)
• Infinitud de paisatge (1992)
• Amb tinta xinesa (1992)