Jean Etienne Baptiste Paston

Étienne Jean Baptiste Pastou (Lo Vigan, Llenguadoc-Rosselló, 26 de maig de 1784 – Voltants de París, 8 de novembre de 1851), fou un professor de cant i compositor musical francès.

S'inicià en la carrera militar, de la qual va sortir el 1815 amb la Legió d'Honor i el grau de capità d'infanteria lleugera, una unitat creada per Napoleó el 1804. Llavors s'instal·là a Rouen, on va fundar l'École de la Lyre Harmonique (classes de cant amb l'acompanyament anomenat méthode mixte, sobre la base de l'ensenyament vocal col·lectiu i mostrant alguns processos destinats a facilitar la comprensió dels principis musicals als alumnes). Aviat és apreciat pels seus companys; Hector Berlioz (que no va ser pas amable amb els músics) parlarà molt bé de Pastou en la seva correspondència. És amic proper de Francesco Molino (se subscriurà al seu nou mètode) i li dedicarà el seu Segon Nocturn Op. 38, i també del compositor català Ferran Sors, amb qui tenia amistat i a qui dedicà Sis Valsos Op. 17 i Tres peces de Saló Op. 36.

El 1819 es va traslladar a París després d'haver estat contractat com a concertino de l'orquestra del Théâtre Royal Italien. El 1822 es va traslladar a un local a la vora del Sena, on donà cursos de cant, de violí i acompanyament de la lira. Pastou va assolir tal fama que l'any 1836 es va convertir en professor del Conservatori Nacional de Música de París.

Va morir uns anys més tard, el 8 de novembre de 1851, a l'edat de 67 anys.

• Op.1 - Duets per a dues guitarres, a París.
• Duets per a guitarra i violí, a París.
• Escola de la Lyre Harmonique, curs de música vocal, o col·lecció metòdica de les lliçons de J.-B. Pastou, a l'autor (1822).
• Algunes observacions sobre el mètode designat sota el nom de meloplast, a l'autor (1823).
• Mètode del violí, a París, a B. Latte
• Homenatge al bell sexe, melodies i cançons.
• Op.7 – Contredanses per a guitarra i flauta o violí, a París.
• Op.8 - Temàtica variada per a guitarra solista, a París.
• Duos per a dos violins, llibre 1, a París.
• Duos per a dos violins, segon llibre, París.
• Op.10 - Retiro espanyol i savoyard seguit de quatre peces amb efecte, a París.
• Op.11 – Dotze recepcions fàcils, per a solista de guitarra, dedicada a Mademoiselle Flore Esnault, de B. Pastou, a París (ca 1825).
• El Paladí i el Bergère, cançoneta de De Laire. Acompanyament de la guitarra de B. Pastou. París. (1825).
• Nova retirada espanyola seguida d'una de Savoia i quatre peces fàcils i efecte de guitarra dedicat a la seva alumna senyora Schenling i compostos B. Per Pastou Fundador de l'Escola de Lyra harmònica, professor d'harmonia, violí, de guitarra, etc. A París, (1826)
• Op.15 – Mètode de Música Vocal, dedicat al Sr. Destremont pel seu mestre i amic B. Pastou, fundador de l'Escola de Lyra harmònica, professor d'harmonia, violí, guitarra, etc., ex artista teatre Real Italien a París, (ca.1830)
• The Two Nobilities, cançó en forma de Ronda. Lletres de Firmin Ainé. Acompanyament de música i guitarra Per B. Pastou.