peoplepill id: jaume-xifra
JX
Spain
1 views today
1 views this week
Jaume Xifra
Artista català

Jaume Xifra

The basics

Quick Facts

Intro
Artista català
Places
Gender
Male
Birth
Place of birth
Salt, Gironès, Province of Girona, Spain
Age
80 years
The details (from wikipedia)

Biography

Jaume Xifra (Salt, Gironès, 1934- París, 16 d'abril de 2014) va ser un artista conceptual català. Va formar part del grup conegut com els Catalans de París, junt amb Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Joan Rabascall i Benet Rossell.

Biografia

Jaume Xifra va néixer a Salt l'any 1934. De ben petit va quedar orfe i per això va haver de començar a treballar de molt jove a Salt; posteriorment va fer de torner a Girona fins que va ser cridat per fer el servei militar. Quan va tornar, com que va veure que el clima que es respirava a Girona era d’extrema pobresa i i es va adonar que no podria tenir cap mena de futur si s'hi quedava, quan es va llicenciar en Tecnologia va decidir marxar a França. Primer va anar a Perpinyà i poc després a Marsella. En aquest període va treballar en tota mena d'oficis per poder sobreviure.

Als 26 anys va fer la volta al món unint-se a un vaixell de la marina. És possiblement en aquesta aventura on es va forjar l'artista que duia a dins. El 1961 va acabar el seu viatge i va tornar a Marsella on va començar a rebre classes a l'Acadèmia d'Art Modern d'Aix-en-Provence. L'any 1962 arriba a París on es va inscriure en diverses acadèmies d'arts plàstiques, com a l’Acadèmia Popular d’Arts Plàstiques i va començar a treballar d'assistent dels escultors Apel·les Fenosa i César Baldaccini. El 1967 coneix a Benet Rosell i des d'aquell moment van compartir estudi i allotjament a Pigalle. A més a més, aquest any va participar en la Biennal de París, que li va donar un nom en el món parisenc.

A partir d’aquest moment, es va dedicar tota la resta de la seva vida a la pràctica artística, on podem veure que va passar per diferents etapes. Finalment Jaume Xifra va morir el 16 d'abril del 2014 a l'Hospital Val-de-Grâce de París, després d'una breu malaltia.

Quan va morir Jaume Xifra, els seus germans Teresa i Joan van decidir donar el seu llegat artístic i documental a la vila que el va veure néixer i que mai va oblidar, Salt. Bona part del seu fons patrimonial el trobem doncs a l'arxiu de Salt. Està conformat per tota mena d’obres de formats i tècniques diferents. Majoritàriament són obres per reivindicar, transmetre idees i, en conseqüència, obrir també a la reflexió filosòfica.

Obra

Xifra es va deixar influir durant tota la seva trajectòria artística per Marcel Duchamp, ell li descobreix la llibertat creativa i la formulació d'un veritable ideari artístic. Té un posicionament crític amb la realitat; és per això que al seu art incorpora les seves inquietuds artístiques, tot l'univers de Duchamp i els coneixements científics i tecnològics. Per això, podem classificar-lo com un artista conceptual, perquè en la majoria de les seves obres trenca amb la idea tradicional del concepte estètic, sense preocupar-se per complaure al públic.

El seu procés creatiu es va anar modelant al llarg de la seva trajectòria artística; no només es va centrar en un material en concret, sinó que va tractar diverses tècniques que li van permetre que els materials s'adaptessin a les idees que tenia en cada moment. Xifra provoca que l'espectador participi en el procés creatiu a partir de la interpretació de l'obra.

Primer període

A principis dels anys 60 fa les seves primeres obres, influïdes per l'expressionisme abstracte i l'informalisme de Tàpies, plasmant sobre superfícies planes els volums en tons foscos i daurats que creen ombres i noves dimensions gràcies a esgrafiats aparentment espontanis.

Segon període

A partir de 1966 inicia una experiència encara més personal. Abandona les eines tradicionals i utilitza hules de vinils estampats, a les quals ell hi estampava noves imatges amb plantilles artesanals amb tècniques de solarització, és a dir, esprais de color. Aquesta tècnica d'estampació mitjançant la plantilla és un precedent del que posteriorment es coneixerà com els seus pochoirs, on sobreposa imatges comunes i retalls publicitaris com a crítica de la societat de consum i, paradoxalment, comença a perfilar objectes i rostres. L'any 1967 trenca amb la pintura-pintura a partir de les seves obres irreversibles on s'acosta als reliquiaris i objectes rituals.

Tercer període

L'any 1968, va fer una estada a Huaquén (Xile), on va descobrir l'artesania i els seus rituals, i va ser partícip de la creació d'una cooperativa per dinamitzar l'economia de la zona.

A la seva tornada a París, va començar a investigar en l'àmbit de les relacions entre l'art, el ritual i el cerimonial. Per això va trencar amb el que estava fent fins aleshores i va incorporar a la seva obra volums i objectes quotidians; és l'etapa del ritual, amb obres com Reliquiaris, Objectes numinosos i Objectes rituals.

Cerimonials

A París es va crear, amb altres catalans, com Antoni Miralda, Joan Rabascall, Antoni Muntadas, Dorothée Selz i Benet Rossell, el grup conegut com a Catalans a París. L’any 1969 s’inicia la seva col·laboració; no tenien cap mena de manifest, per això tots els treballs eren molt diferents entre ells, perquè el que es tractava de resoldre eren les dificultats o els plantejaments artístics més que la voluntat de definir una cosa fixa.  

Aquest grup va fer una sèrie de treballs lligats a la redescoberta del cerimonial. En aquell moment les esglésies estaven abandonant els cerimonials, per això el que intenten fer aquests artistes és tornar a fer uns rituals que siguin necessaris per a la població però laics en comptes de religiosos i inventats.

Xifra tindrà l'oportunitat d'organitzar una sèrie de celebracions en les quals posa en joc el rol de l'espectador. Considera que les festes que ells organitzaven eren com un suport plàstic i un espai popular on poder portar les seves reflexions a través d'objectes, caretes, vestuari estrafolari on el color té un gran significat, maquillatge, etc.; creen una sèrie de performances radicals que mostren l'humor, el joc, la poesia, la crítica i la paròdia de Xifra.

Els cerimonials més importants que van dur a terme conjuntament entre entre el 1969 i 1978 són:

  • Noir mauve et barbe à Papa, American Center, Paris, 1969
  • Mémorial, Verderonne, 1969
  • Rituel blanc, a St. Moritz, 1969
  • Fête du fil, Rennes, 1970
  • Fête en blanc, Verderonne, 1970
  • Le Grand Départ, Verderonne, 1971
  • Cérémonie-rituel en quatre couleurs, Kürten, 1971
  • Le Fête des ballons, Châtillon-sous-Bagneux, 1971-1972-1973
  • Célébration de l’été, Verderonne, 1971
  • Rituel en 4 couleurs, Parc Floral de Vincennes, Biennale de Paris 1971
  • Rituel multicouleurs, Eivissa, 1972
  • La Dernière Poutre, París, 1975


En solitari Xifra es mostra menys festiu i molt més radical. Les cerimònies que va dur a terme van ser:

  • Rituel, Les Halles, 1972
  • Objets et rituels, à l’Architecture Contemporaine Esthétique-Industrie de París, 1972
  • États allotropiques, a la Galeria del Centre Cultural Municipal de Villeparisis, 1975
  • Implication, l’École des Beaux-Arts, a Metz, 1976
  • Hollocauste pour un ballon, a la Casa de la Cultura de Chalon-sur-Saône, 1978

Quart període

Sense deixar l'obra personal, el 1974 va ser nomenat professor de l'Escola Nacional de Belles Arts de Dijon, fins que el 1986 es va traslladar a l'Escola Superior de Paris-Cergy Pontoise.

A partir dels anys 80, Xifra fa una relectura dels retrats i la representació de l'atzar en forma de processos aleatoris mitjançant programes específicament elaborats d'ordinador, va crear el Computer Painting que serveix per poder interactuar amb l'usuari i que aquest sigui partícip de la creació de l'obra. D'aquesta experiència sorgeix l'exposició Retrats que va passar per la galeria Alfonso Alcolea i pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, de Barcelona, i pel Museu de l'Aigua, de Salt (1992).

És una etapa molt colorista, alegre i vital. En aquest moment incorporarà una impressora semiindustrial per a la creació de grans teles que culminarà en la presentació del projecte Scanning al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona l'any 2002, que consistia en, a partir de tres grups de signes referents als sentits, la natura i l'objecte, crear una sèrie de retrats.

El 2013, un any abans de la seva mort, va tornar a Girona per presentar l'exposició Criptus (Retrat de la Catedral de Girona) a les Sales municipals de Girona.

Finalment, una tria molt significativa de la seva obra es va poder veure a l’exposició Home-Natura-Realitat a “Les Bernardes” de Salt del 14 de setembre al 7 de desembre de 2018. Aquesta retrospectiva de l’artista de més de dues-centes obres, ha permés que la seva obra es quedi a Salt, a la població que el va veure néixer. Això ha estat possible gràcies a les donacions dels seus hereus i famila, a l’Ajuntament de Salt i a la comissària de l’exposició, Pilar Parcerisas, que considera a Xifra “com un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa en la cruïlla dels anys 60 i 70 del s.XX”.

The contents of this page are sourced from Wikipedia article. The contents are available under the CC BY-SA 4.0 license.
Lists
Jaume Xifra is in following lists
comments so far.
Comments
From our partners
Sponsored
Credits
References and sources
Jaume Xifra
arrow-left arrow-right instagram whatsapp myspace quora soundcloud spotify tumblr vk website youtube pandora tunein iheart itunes