Jaume de Cordelles i Ramanyer

Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. El Coronel Jaume Cordelles fou un destacat partidari progermànic. La seva família pertanyia a la burgesia catalana de Barcelona compromesa amb el règim austriacista, era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach, i un avantpassat seu, el Canonge Jaume Cordelles i Oms, havia estat el 79è President de la Generalitat de Catalunya. D'entre els seus germans, els que més es destacaren en la lluita foren Francesc (Abat), Miquel (coronel) i Felicià.

El 1704, amb el grau de Tinent Coronel i protector del Braç Militar de Catalunya, era el màxim comandant de la Coronela de la Ciutat de Barcelona i alhora formava part dels nuclis conspiratius que preparaven l'aixecament militar contra el nou rei Felip IV d'Aragó i V de Castella. Quan les tropes del Reichfeldmarshall Georg von Hessen-Darmstadt (Príncep Jordi) desembarcaren a Barcelona, el complot fou descobert i el virrei de Catalunya borbònic Velasco el desterrà de Barcelona.

Anà a Vic, i el 1705 s'uní a les forces que participaren en l'Aixecament Militar Austriacista. Quan l'Arxiduc d'Àustria Carles III desembarcà a Barcelona, fou un dels nobles de l'aristocràcia catalana que li reté homenatge. El 1706 fou nomenat de nou protector del Braç Militar de Catalunya i Governador del Castell de Montjuïc. Ascendit al grau de Coronel, estigué al front del Regiment nº5 "Ciutat de Barcelona".

Combaté fins al juliol de 1713 quan, ja greument malalt, hagué de presentar la renúncia i fou rellevat pel General de Batalla Francesc d'Asprer i Talric.

Els borbònics decretaren la confiscació de tots els seus béns, però no en trobaren a nom seu.