Isabel Estela i Estrach

Isabel Estela i Estrach(Girona, 20 de febrer de 1852  – valor desconegut, gener 1918 ) fou una mestra catalana. Va ser batejada a la catedral de Girona un dia després de néixer. Va cursar els estudis que la capacitaven per exercir la docència. Es va casar amb Enric Pujol i Macia el dia 16 de febrer de l'any 1871, que era natural de Banyoles i tenia la mateixa edat que ella i l'ofici d’escrivent. Es deconeix quants fils va tenir el matrimoni, encara que sí que és sabut que va tenir una filla a qui posaren de nom Laura, nascuda a Barcelona l'any 1877.

A partir d'un certificat del Padró d'habitants expedit per l'ajuntament de la Jonquera que es guarda al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) datat el 28 de març del 1908, se sap que Isabel Estela era viuda i vivia amb la seva filla de 31 anys al carrer Major número 34, 1r d'aquesta ciutat. Van sol·licitar donar-se de baixa per anar a viure i amb data28 de març del 1908 van sol·licitar la baixa del Padró de la Jonquera per anar a viure que es varen donar de baixa de domicili per anar a viure al carrer Allada número 7 de Palafrugell.

El primer document que dona testimoni que Isabel Estela exercia de mestra és el lliurat per la Junta Provincial d'instrucció Pública de Girona al batlle de Palafrugell lliura amb data 25 de gener de l'any 1908 fent-li saber que Isabel Estela i Estrach havia estat nomenada mestra d'aquesta vila. El mes de desembre de l'any 1908,Estela va presentar un certificat al batlle on constava que el número total de nenes que tenia a l'escola era de 106, segons la correspondència municipal (AMP).

Donen testimoni de l'activitat docent de la professora Isabel Estela durant la seva estada a Palafrugell els documents de la correspondència municipal localitzats a l'AMP com també les notes que havien estat publicades a la premsa local dels setmanaris La Cronica i El Baix Empordà. Un del documents guardat a la correspondència municipal datat el dia 27 de gener de l'any 1916, hi consta la relació d'elements existents a l'aula de nenes de l'escola publica, document que estava signat per ella i la seva ajudant Maria Heras Matas. Adjuntem la relació de material escolar perquè aporta coneixements envers l'equipament intern d'una aula de nenes l'any 1916.

Inventari de l’escola pública de nenes (1916), signat per Isabel Estela i Maria Heras

Elements per la docència: Una taula escriptori, una cadira de braços per la mestra, una taula per l’ajudanta, sis cadires grans, vuit taules per a nenes, deu bancs per nenes petites, sis pissarres, quatre mapes grans, dos mapes petits, sis làmines de història sagrada, deu cartells de lectura, mal estat. quaranta set llibres diversos, trenta llibres en mal estat, un diccionari Labèrnia, tauler comptador, seixanta tinters, un litre de tinta, mitja caixa de guix, col·lecció de peces de mesura, un compàs geomètric, un timbre per canvi d’exercici, cinc punters, un metro de fusta, un calendari, un penjador pels abrics.

Elements administratiu: Registres de : matrícula, d'inspecció, de comptes d'absències, timbre de l’escola i una escrivania.

Elements religiosos i de nació: Una creu amb dosser, bust de Sa Majestat i de la Puríssima, devocionari, medalla oficial, escut Nacional i bandera.

Elements diversos: Armari gran, estufa, termòmetre, rellotge, dos canelobres, gerro, espolsador, regadora, cubell, dues escombres, quatre cortines, un lavabo

El setmanari La Crònica, amb data 19 de març de l'any 1918, publicava que Isabel Estela, mestra de noies, havia sol·licitat una subvenció per poder exercir decorosament el seu càrrec i també demanava que la seva escola fos declarada d’ensenyament gratuït. Quan va sol·licitar aquesta millora feia deu anys que vivia al municipi.

El consistori municipal, amb data 12 de juny del 1908, va aprovar les bases per la retribució de la mestra de noies Isabel Estela argumentant que consistia en les mateixes condicions de les altres mestres de la vila, però amb la diferència que durant els primers dos anys la liquidació se li retribuiria mensualment, en lloc de cada any i a raó de 83 cèntims per deixeble. Entre parèntesis consta "10 pessetes anyals", import que possiblement era el que corresponia a dotze alumnes.

La Crónica del dia 24 d'octubre de 1908 també publicava “Avantatges del colossal, grandiós i espaterrant nou sistema de contractes de retribucions, que amb els mestres públics té el nostre mai prou ponderat ajuntament. A petició d'ella, s'ha concedit a la Sra. Estela, la mestra nova, una subvenció de 500 pessetes, car amb el reduíssim nombre de deixebles que a son escola concorren, casi segur no li hauria quedar mes remei que anar-se’n o alimentar-se de la flaire del peix, que per cert és abundant i fastigosa en la seva aula, que està tocant a les ‘pescaderies’. En canvi l'altra Sra. mestra l’esposa de l’Alcalde, cobra, si no estem mal informats, 2.600 pessetes l'any en concepte de compensació de retribucions. Y una cosa va per l'altra".

Estela també va sol·licitar a l’Ajuntament la possibilitat que la seva filla pogués ocupar una plaça d’auxiliar de mestra. No consta que la hi fos concedida, per bé que en aquell moment va obtenir una plaça d'ajudant de mestra Joaquima Codina, que també prèviament l'havia sol·licitat.

El Baix Empordà comunicava, amb data 3 de juliol de 1910, que durant aquest mes els professors de les escoles públiques Josep Barceló, Aulestia, Maria Albertí i Isabel Estela celebrarien els exàmens de final de curs. Sovint aquest tipus d'actes acadèmics eren anunciats a la premsa.

Un grup de palafrugellencs, entre els quals hi havia Isabel Estela, i segons consta a El Baix Empordà del dia 18 de setembre del 1910, havien signat un manifest exposant la necessitat de crear un centre de cultura popular, però amb la condició que es mantingués separat de tota tendència de proselitisme social o polític. Consideraven que calia evitar la incultura i la tendència a les diversions banals i que calia guiar les persones envers les afeccions enaltidores i l'enfortiment moral.

Isabel Estela, dins de les activitats de caràcter social, també va formar part de la Junta de protecció a la infància i a la mendicitat. Dins la correspondència municipal de l’any 1917 hi ha una circular que parla del tema i està avalada pel batlle, el mossèn, els jutges municipals i Isabel Estela.

El Baix Empordà del dia 16 de març del 1913 notificava que Isabel Estela, professora de la vila, estava malalta d'alguna gravetat i l'havien administrat els Sants Sagraments. Li desitjaven un ràpid restabliment de la seva malaltia. Estela, com havien desitjat, va superar la malaltia i viure encara uns altres cinc anys.

L'any 1918, el dia 27 de gener El Baix Empordà donava la noticia que Isabel Estela havia mort el diumenge a la tarda als seus 68 anys, en base a les dades de Family Search Isabel hauria mort als 66. També esmentava que havia estat una virtuosa dama i figura preeminent dins el Magisteri públic, i persona de gran bondat de caràcter. Lliuraven el condol als seus fills i a la seva filla Laura Pujol, que no havia pogut assistir al funeral, i en nom d'ella donaven les gràcies als professors, autoritats i demés persones que l'acompanyaven.