Ibn Ghurab

Sad-ad-Din Ibrahim ibn Abd-ar-Razzaq ibn Ghurab, més conegut simplement com a Ibn Ghurab (ca. 1377-1406) fou un home d'estat del sultanat mameluc del Caire, dirigent efectiu del país per algun temps. Era fill d'Àlam-ad-Din Abd-ar-Razzaq que fou nàzir (controlador) d'Alexandria, càrrec que ja havia heretat del seu pare Xams-ad-Din Ghurab.

Va arrossegar a la desgràcia el seu protector Djamal al-Din Mahmud, ustadar de palau (majordom) i en recompensa va rebre càrrecs administratius i va ascendir ràpidament entre 1396 i 1399, quan va ser nomenat controlador de l'exèrcit i va estar en disposició de fer nomenar al seu germà Fakhr al-Din Madjid (menys dotat que ell mateix) com a visir. Però a la mort del sultà Barkuk el 20 de juny de 1399 van esclatar diferències entre els mamelucs, i Fakhr al-Din i Sad al-Din foren revocats dels seus càrrecs i empresonats.

Foren alliberats el 1400 i restablerts als seus càrrecs però per pocs temps i van haver de fugir del Caire. Sad al-Din va ocupar el càrrec de majordom de palau (ustadar) el 1401 i el 1402 va ser nomenat amir del consell (amir madjlis); va tenir dificultats el 1403 però després es va consolidar i va exercir el poder de l'estat com a secretari privat (katib al-sirr) i cap del consell consultiu (ras mashwara). Va perdre el poder durant el breu regnat (dos mesos i mig) d'al-Mansur Izz al-Din Abd al-Aziz (1405) però el va recuperar quan va retornar al tron al-Nasir Nasir al-Din Faradj, a la tornada del qual va contribuir de manera destacada, rebent el nomenament com amir de primera classe. Va mostrar gran generositat durant l'epidemia de peste del 1405, però en canvi fou considerat autor dels forts impostos que angoixaven al poble.

Va morir a l'any següent (1406) de malaltia quan només tenia 30 anys.

G. Wiet, Les secrétaires de la chancelleria, a Mélanges René Basset, I.