Hugues Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472). Fou el darrer comte del Pallars Sobirà (1451 - 1491) i senyor de la baronia de Ponts (1478-1491).

Hug Roger era fill d'Arnau Roger IV de Pallars Sobirà i de Joana de Cardona. Era nebot del comte de Cardona.

El 1478 es va casar amb Caterina Albert i de Cardona, filla del noble rossellonès Felip Albert. Tingué dues filles il·legítimes: Elisabet i Joana.

En esclatar la guerra civil catalana (1462-1472), el comte Hug Roger III encapçalà el bàndol de la Generalitat de Catalunya, enfrontada al rei Joan el Gran. A causa de la seva significació en el bàndol de la Generalitat, en la que comandà l'Host del Consell del Principat, el rei exclogué el comte de Pallars de la Capitulació de Pedralbes (1472), amb la qual es posà fi a la guerra.

Hug Roger III es refugià als seus dominis pallaresos, on va poder resistir fins que, el 1484, Ferran el Catòlic va encarregar al comte de Cardona Joan Ramon Folc III de Cardona la conquesta del Pallars. Entre la tardor i l'hivern de 1486, Hug Roger marxà a França, abans que les neus tanquessin els passos de muntanya. El comte mirà debades d'obtenir l'auxili dels francesos, mentre la seva muller defensava el castell de València d'Àneu. No fou fins al 30 de juny de 1487 que la comtessa inicià converses per la rendició d'aquella fortalesa. València fou lliurada a Joan Ramon Folc IV de Cardona (el seu pare Joan Ramon Folc III havia mort durant la conquesta del comtat) el 10 de juliol. Tot seguit, Caterina marxà a França per reunir-se amb el seu espòs.

Hug Roger III continuà atacant les fronteres de Catalunya, gràcies a l'ajuda del rei de França, Carles VIII de França, que el va fer un dels seus pensionats. El 1491, després d'un intent desesperat de recuperar el comtat, Ferran el Catòlic ordenà accelerar el procés contra el comte i la comtessa, que els condemna en rebel·lia a pena de mort i confiscació de les seves terres. El comtat de Pallars fou atorgat a Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Hug Roger participà en l'expedició francesa a Nàpols (1495) i possiblement participà a la batalla de Fornovo. En morir Carles VIII (1498), Hug Roger va perdre el favor del següent monarca, Lluís XII de França, i hagué de guanyar-se la vida com a condottiero al servei de l'exèrcit francès a Itàlia. Finalment, fou fet pres pel Gran Capità durant la captura que aquest féu del Castell Nou de Nàpols (1503).

Conduït amb vaixell a Barcelona, el rei Ferran el Catòlic acabà commutant-li la pena de mort per la de reclusió perpètua al castell de Xàtiva. Hug Roger III va morir el 26 de novembre del 1508, a l'edat de setanta-tres, després de patir un tempestuós captiveri de cinc anys.

• Blog de l'Oficina de turisme del Pallars Sobirà - Exposició Hug Roger III “Muntanyes en rebel·lia”
• En Guàrdia 180 - Hug Roger III, el senyor de les muntanyes [podcast]. catradio.cat. [Consulta: 3 novembre 2016].

Això és un esborrany sobre comtes catalans. Amplieu-lo! (citant les fonts)