Hermann Bonnín

Hermann Bonnín i Llinàs (Barcelona, 13 de novembre de 1935) és un director de teatre, actor i professor d'art dramàtic català, ex-marit de l'actriu Sílvia Tortosa, actual espòs de l'estudiosa teatral i traductora Sabine Dufrenoy i pare de l'actriu Nausicaa Bonnín.

Del 1967 al 1977 fou director de l'Escuela Superior de Arte Dramático del Teatro Real de Madrid. Antic alumne de l'Institut del Teatre, del 1971 al 1981 en fou director i contribuí a la seva revitalització i configuració actual. També fou director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1988. El 1998 va fundar, en unió del màgic Hausson, el Brossa Espai Escènic de Barcelona, que ambdós tothora dirigeixen i que el 2010 es reconvertí en La Seca-Espai Brossa. De 1985 a 1997 fou membre del del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya. El 1997 fou nomenat Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ha fet d'actor de cinema i de teatre, i també ha participat en la sèrie Laberint d'ombres (1998) de TV3. El 2003 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts Escèniques.

És numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i patró de la Fundació Joan Brossa.

Filmografia (com a actor)

• La senyora (1987) de Jordi Cadena
• La febre d'or (1993) de Gonzalo Herralde
• Els papers d'Aspern (1997), de Jordi Cadena
• La ciutat dels prodigis (1999) de Mario Camus

Filmografia (com a director)

• Andrea (1995), amb Sergi Casamitjana
• El parc (1992), amb Carlos Atanes
• Els peixos argentats a la peixera (1991), amb Carlos Atanes

Teatre (com a actor)

• La tempesta (1997), de William Shakespeare

Teatre (com a director)

• La gavina (1979), d'Anton Txékhov
• L'ombra d'un copalta damunt l'asfalt (1980)
• El guant negre (1982), d'August Strindberg
• La pregunta perduda o el corral del lleó (1985), de Joan Brossa
• Savannah Bay (1986), de Marguerite Duras
• Així és, si us ho sembla (1988), de Luigi Pirandello
• La gran il·lusió (1988), d'Eduardo de Filippo
• Qui té por de Virginia Woolf? (1990), d'Edward Albee
• El sarau (1992), de Joan Brossa
• Joan Miró, amic de les arts (1993)
• Cartes a nenes (1993), de Lewis Carroll
• La Celestina (1995), de Fernando de Rojas
• Carrer Sebastià Gasch (1997), de Sebastià Gasch i Joan Brossa
• La metamorfosi (1994), de Franz Kafka, versió de Toni Cabré
• La mà del mico (1999), al Teatre Nacional de Catalunya, de Salvador Vilaregut
• El combat de les sorpreses o el misteri de l'estoig xinès (2000)
• La confessió (2000), de Josep Palau i Fabre
• El far del maleït (2001)
• Mort de ritual per a Electra (2003) de Josep Palau i Fabre
• El fabricant de monstres (2003)
• La intrusa (2005) de Maurice Maeterlinck
• Praeludium de màgia (2005) de Hausson
• Nausica (2006) de Joan Maragall
• Style Galant (2006) de Hausson
• Don Joan (2008) de Josep Palau i Fabre
• Piso de charol (2009) de Hausson
• Retorn a Andratx (2010) de Baltasar Porcel
• El comte Arnau (2011) de Joan Maragall
• La meva Ismènia (2013) d'Eugène Labiche
• Carnaval de màgia en dues parts (2014) de Hausson
• La dama de les camèlies (2014) d'Alexandre Dumas (fill)

• Adrià Gual i l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (1913-1923) (1974)

El 2013 va rebre el Premi Nacional de Cultura.