Guillermo Millis

Guillermo de Millis. (Tridino, Italia, final del segle XV – Medina del Campo (Valladolid), c. 1555) va ser un impressor, editor i llibreter.

D'origen italià, i emparentat amb la família Portonari, dels quals en fou, al principi de la seva carrera, agent a Medina del Campo. Va mantenir obertes llibreries a Salamanca i Medina i en aquesta última ciutat casà amb Lorenza maldonado, amb la que va tenir un fill, Vicente, el qual heretà els seus negocis. Després de la mort de la seva primera esposa, tornà a casar-se amb Isabel Velásquez de Mercado.

Els membres de la família Millis establiren negocis a França i Espanya. Guillermo fou el primer membre que s'instal·là a Espanya i un dels més actius de la família. Aquesta branca familiar desenvolupà la seva activitat a Medina del campo, Salamanca i Valladolid com a llibreters, editor i impressors.

La seva activitat principal fou la de llibreter i editor, malgrat que també participà en l'activitat impressora a Medina del Campo i Salamanca entre 1551 i 1555.

les primeres noticies que es tenen de Guillermo deMillis són a Medina del Campo com a marxant de llibres el 1530. A partir de 1539, també treballà com a editor iniciant-se en aquest camp amb el finançament de la impressió de la Reprobación de las supercherias, de Pedro Ciruelo, imprès per Pedro de Castro. La relació amb aquest últim fou constant, convertint-se en el principal editor de les seves impressions. Precisament fou a la mort de Castro el 1550 quan Millis obrí el seu propi taller a Medina del Campo, taller que va mantenir actiu de 1551 a 1555. Així donà començament a la seva tercera activitat, la d'impressor, encara que sense abandonar mai la resta dels seus negocis.

Entre les seves impressions destaquen les Leyes de Toro glosades de Diego Castillo, impresa el 1553, la Historia general de la Indias de Francisco López de Gómara i I Trionfi de Petrarca. Com a impressor salmantí, nomes es coneix de Millis l'obra de Diego Pisador Libro de música de vihuela en el qual colofó consta com impresa a Salamanca el 1552, si bé hi ha suscitats alguns problemes, doncs hi ha teories que la consideren impresa a Medina del Campo. Per a Lorenzo Ruiz Fidalgo, l'obra fou impresa amb els tipus per a la impressió musical que havien estat propietat del taller val·lisoletà de Diego Fernández de Córdoba que en els anys de 1551/52 mantingué taller obert a Medina del Campo. Els materials foren llogats a Guillermo de Millis i aquest traslladà els materials d'impressió a Salamanca per a realitzar la impressió, molt probablement en les premses que devien romandre en el taller tancat que havia estat propietat de Pedro de Castro. L'accés al taller d'aquest últim resulta lògic donada l'estreta relació comercial que havien mantingut en vida de Castro.

El seu treball com a impressor fou breu i no gaire significatiu en relació amb la importància com a llibreter i editor, i finançador d'impressions realitzades en diverses ciutats i per diferents impressors. Fou processat i empresonat junt amb Juan Pedro Museti al costejar junts l'obra d'Andres Martínez de Burgos Repertorio de pragmáticas impresa sense privilegi el 1547. Tot sembla però indicar que el 1548 ja eren lliures.

En distints documents, apareix a vegades vinculat amb la família dels Portonari en temes de despeses i arrendaments i és freqüent també la seva relació amb Juan de Vingles al qual li encarregà algunes de les seves marques, i amb Juan de Brocar. Destaca també al ser introductor de l'alternança dels tipus romans i gòtics en les impressions, iniciant-se amb elles una evolució vers portades sense orles amb una concepció més moderna.