Grammatio Metallo

Grammatio Metallo (Bisaccia, (Campània), 1539/40 - Venècia, després de 1615) fou un compositor italià.

El seu lloc de naixement és conegut a partir de la dedicació del seu segon llibre de Canzoni (1577), i probablement va ser alumne de Tomasso Cimello a Nàpols, passant després a la regió veneciana, on aconseguí el càrrec de mestre de capella de la catedral de Basano (1594). El 1582 va competir sense èxit per a la posició del mestre de capella de la Catedral d'Aquileia. Més tard marxà a Egipte, vivint a Alexandria el 1601, per traslladar-se un any després a Palestina. El 1602 retornà a Venècia, on aconseguí el càrrec de mestre de capella de l'església de San Marcuola.

Fou una autor somament prolífic, que cultivà tant la música sacra com la profana. Molt coneguts són el seus Ricercari, i les obres inclosesen el seu Il secondo libro di canzoni a tre voci (Nàpols, 1577), demostren, igual que les composicions anàlogues de C. Merulo, A. Banchieri, G. Cavaccio, F. Stivori, L. G. da Viadana, etc., de quina forma la cançó en fer-se instrumental, incorpora molts materials del ricercare (la concatenació de diverses seccions, típica del motet) i de les danses de l'època (lles característiques rítmiques i mètriques) En aquest aspecte, la producció de Metallo és especialment il·lustrativa.

Segons Fétis, el títol de la seva ara perduda Canzoni alla napolitana (1594) el va afirmar com a compositor.

• Missa Comodissime - Llibre 6.è -: a 4 veus (1602);
• Il primo libro di Motetti a tre voci con una messa a quattro (1602);
• Missa: a 4 veus Op. 24b (1613);
• Missa: a 5 veus Op. 21a (1611);
• Missa: a 8 veus (1604);
• Missa: a 5 veus i orgue Op. 17a (1610);
• Missa, Epistola, Introitis, Offertorii, Passii, Improperii: a 4 veus Op. 24a (1613);
• Magnificat: a 3 veus-bc Op. 25b (1613);
• Magnificat: a 5 i 10 veus-bc- i orgue òrgan, Op. 18b (1610);
• Magnificat: a 5 veus, Op. 21c (1611);
• Magnificat: a 8 veus (1604);
• Magnificat amb 4 antífones: a 4-5 veus (1603).

• Ricercari: a 2 veus (1603);
• Duos per a instruments iguals;
• Canzoni alla Franceses: a 4-5 veus perdut (1594);
• Musique de chambre per a diversos instruments;
• Canzoni alla Napolitana: a 4-5 veus, perdut (1594);
• Musique de chambre diversos instruments.

• Canons (1615) Cors aïllats;
• Villanelles: a 3 veus (1590);
• Obres vocals aïllades: 2 veus i molt més;
• Canzoni - Llibre 2.n: a 3-4 veus (1577);
• Recueil obres vocals: a 2 o més veus (1592);
• Villanelle alla Napolitana: a 3 veus (1592);
• Recueil obres vocals: a 2 veus i més.