Gabriel de Berga i Santacília

Gabriel de Berga i Santacília (Ciutat de Mallorca 1662-1706). Cavaller de l'ordre de Santiago. Filipista mallorquí. Capità de cavalls de la companyia nova. Morí d'una arcabussada el 26 de setembre de 1706, en oposar-se a l'avalot popular que es produí a la Ciutat de Mallorca en suport de l'armada austriacista dirigida per l'almirall Leake.

Fill de Gabriel de Berga Sanglada i Valentí i d'Elionor Santacília Togores i Montanyans. Ingressà a l'exèrcit el 21 d'abril de 1689. Fou filipista des que Felip V arribà al poder. Estava casat amb Elisabet Safortesa i Sureda de Santmartí. Varen tenir tres fills: Gabriel (1705-1754), Elionor (1701) i Beatriu (1704-1774). Era germà del capità Nicolau de Berga i Santacília que, en esclatar la guerra, era governador d'Alcúdia i fou destituït pel marquès de Savellà. Fou nomenat capità de la companyia de cavalls que organitzà la Confraria de Sant Jordi, de la qual n'era el prior.

El 24 de setembre de 1706 es va donar avís des de les torres de s'Arracó, d'Andratx i de Rafaubetx de la Porrassa que s'acostava l'armada austriacista a la Ciutat de Mallorca. El dissabte 25 la flota ja estava ancorada a la badia. Davallà al moll un oficial anglès que va lliurar a les autoritats una comunicació de Carles III comminant a la rendició.

El matí del diumenge 26 es comunicà a la flota assetjadora la no acceptació de la proposta de capitulació. L'horabaixa, el virrei, el bisbe, els inquisidors i una representació de la noblesa, sortiren per disposar els efectius de la guarnició i animar a la resistència. Quan eren a la Porta del Moll, el bisbe Antonio de la Portilla es posà a llançar diners a la gent alhora que cridava "Viva el rey!". Les dones que estaven als terrats entengueren "Visca Carles III!" i començaren a cridar en favor de l'austríac. Els crits arribaren la baluard de Santa Creu i de l'Hort d'en Moranta, on una part de la guarnició estava a l'espera d'aixecar-se al crit de "Muiren els botiflers!". En sentir els crits es posaren en marxa i s'uniren a la companyia del Sitjar, ja dirigits per Salvador Trullols i Olesa. En el bastió de Santa Creu els escometé Joan Bordils, al qual dispararen sense ferir-lo. Els revoltats baixaren cap a la Drassana i la Porta del Moll. Allà hi havia les autoritats borbòniques que intentaren matar Salvador Trullols sense aconseguir-ho. El magistrat Dionís Roger li disparà dos trets sense tocar-lo. Mentrestant el virrei intentà disparar amb canons contra la multitud, però havien estat inutilitzats pels propis artillers.

El capità Agustí Torrella, amb cinquanta homes, acudí a la plaça de la Llonja a dissoldre el grup de revoltats que s'hi havia concentrat. Alhora el virrei i part de les autoritats es refugiaren al castell reial, incapaços de resistir la multitud. Un grup de mariners s'apoderà de la nau coneguda com "la galera" per anar a comunicar a la flota austriacista el que estava passant.

Gabriel de Berga era al seu palau, a la plaça del mercat, dictant testament al notari Andreu Parets. En sentir l'avalot i adonar-se de la revolta popular, pujà al seu cavall i, amb un grup d'uns trenta genets i altres cavallers que se'ls uniren, envestí a la gent que cridava a favor de Carles III. Sembla que li dispararen sense ferir-lo i quan ell intentava disparar contra Salvador Trullols, rebé l'impacte d'una arcabussada a la cella i al pit, que li causà la mort davant el convent de Sant Francesc de Paula.

Un cop mort, va ser enterrat en el convent de Sant Domingo.