Gabriel Buades i Pons

Gabriel Buades i Pons va ser un anarcosindicalista i pacifista mallorquí. Va néixer el 6 de maig del 1903 a Inca i morir afusellat a les tàpies del cementiri del seu poble nadal el 2 de juliol del 1938.

Des de l'edat d'onze anys, primer es va fer aprenent de fuster i després de sabatar, professió que va continuar fent tota sa vida. Des de molt jove s'interessa a l'anarcosindicalisme i subscriu el 1921 la revista Cultura Obrera i el diari Avance. Sota la repressió de la dictadura de Primo de Rivera s'exilia a París on treballa a la sabateria dels germans Gabriel i Bartomeu Llobera Pujol on va conéixer la seva futura cònjuge.

El 1931 tornà cap a Inca i col·labora a la revista Cultura Obrera on tracta temes com la situació dels obrers, l'atur, la denúncia del poder, la revolució social i la importància de la cultura. Des del 9 de gener del 1932 va ser membre de la primera junta del Partit Republicà Democràtic Federal. El 1935 va fundar l'Ateneu Popular d'Inca. El 1936, a l'inici de la Guerra Civil va ser empresonat per les forces franquistes. Els seus dos germans també van ser empresonats, Bartomeu va ser alliberat aviat, però Francesc va passar set anys i migs a la presó i un any de esterrament. El 1938, després d'un procés somari davant el Consell de Guerra a Palma el 12 de març, al qual no era present, va ser condemnat a mort i assassinat el 2 de juliol a les tàpies del cementiri d'Inca pels insurrectes franquistes. Aquest afusellament junts amb el de Llorenç Beltran, un altre redactor del diari Avance, dos homes de reconeguda valia que tenien l'única taca de «tenir idees» va commoure la gent.

Un carrer a l'eixample d'Inca porta el seu nom i el 2003 a la seva memòria, l'ateneu d'Inca va ser rebatejat Ateneu Gabriel Buades.

• Buades i Beltran, Joan. Gabriel Buades i Pons. Pol·len llibertari (Inca, 1903-1938). Vol. 6 de Plaguetes del Raval.Inca: Associació Cultural Índex, 2005, p. 67.