Francesca Vidal i Puig

No devia ser fàcil, per a dues germanes que, a inicis del segle XX, despuntaven en les arts, rebre els desaires d'aquell qui les havia impulsat. Efectivament, totes dues s'havien format amb el suport d'una família cultivada on –fet inusual en l'època— tots dotze fills, tant nois com noies, rebien la mateixa educació. I això, que els va permetre desenvolupar els seus talents, tenia com a contrapartida haver de passar el filtre d'un pare exigent i controlador tant en la vida professional com en la personal.

L'any 1895, el mestre Casals amb 19 anys va fer classes a la familia Vidal i Puig. Així es van conèixer Francesca i Pau Casals. Francesca es va casar amb Felip Capdevila, amic íntim del mestre. Quan el 1920 Pau Casals funda l'orquestra Pau Casals nomena tresorer a Felip Capdevila i Francesca s'encarregava de l'arxiu. Un any després moria Capdevila i ella agafaria les regnes de l'orquestra: n'era l'ànima.

Malgrat haver enviudat el 1921 de Felip Capdevila, amic de Pau Casals i tresorer de l'Orquestra Pau Casals, Francisca va continuar treballant, amb una forta vinculació tant amb l'orquestra com amb el mestre. En esclatar la guerra civil espanyola Casals hagué d'exiliar-se, i en això, i també l'activitat que el violoncel·lista va desenvolupar en ajudar els refugiats i per defensar la causa de la llibertat i la democràcia va tenir sempre estreta relació amb Francisca Vidal. També van compartir la nova llar, la Vil·la Colette de Prada, fins que, Francesca va enmalalti greument, i el mestre Casals va avisar a la familia perque es puguesin acomiadar, llavors es van casar i al gener de 1955, Francesca va morir. Pocs dies després, Pau Casals va demanar permis a les autoritats espanyoles per venir a Catalunya a enterrar-la al Vendrell al costat de la seva mare.A la frontera l'esperava la guardia civil per acompanyar-lo al Vendrell, allà, a la cripta familiar dels Casals, descansa la seva estimada "titi", sense cap nom ni res que la recordi.. Seria l'última volta que el mestre trepitjaria el seu país en vida. Només "THE NEW YORK TIMES" va publicar la noticia de la mort de la Francesca, amb el títol:"Casals trenca l'exili" el 22 de gener de 1955. L'article, en anglés, deia:"Pablo Casals, el mundialment reconegut violoncel·lista espanyol, ha trencat el seu exili per assistir al funeral de la seva esposa, Francesca, al Vendrell. El músic de 77 anys ha estat vivint fora d'Espanya des de l'inici de la guerra civil espanyola el 1936. Va prometre que no tornaria a Espanya mentre el General Franco estigues al poder. Les autoritats espanyoles no han dificultat la seva tornada. Ell i la seva esposa van néixer al Vendrell, un poblet a 20 milles al nord d'aquí. Ahir va tornar amb les despulles de la seva esposa per ser enterrades al cementiri local. Havien estat vivint durant un temps a Prades, just passada la frontera a Franca

A la casa que Pau Casals tenia al Barri Marítim de Sant Salvador, avui museu, el prestigiós violoncel·lista va reunir una col·lecció d'obres d'art molt personal, entre les quals es troba aquest retrat que Lluïsa (1876-1918), va fer de la seva germana Frasquita (que era com l'anomenava la família). Com es de suposar era un quadre molt significatiu per al músic, ja que Francisca va ser una de les seves millors alumnes i companya, i amb qui finalment Pau Casals es va casar in articulo mortis. El quadre però, ens parla d'una època anterior; el 1909 Francisca es casava amb Felip Capdevila. El pare de la violoncel·lista no aprovava el matrimoni, i Lluïsa, sensible als sentiments de sa germana, li va fer com a regal de noces un retrat que reflectia amb intensitat la seva tristesa.

• Revista Sapiens, núm. 1777, de desembre de 2016, pàg. 16- article de Montse Armengol (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014) Pau Casals i l'exili . Generalitat de Catalunya 2007