Ferran Casas i Aznar

Ferran Casas (nascut al 1950) és psicòleg social i un dels pioners en l'estudi del benestar subjectiu d'infants i adolescents. És Professor Emèrit de la Universitat de Girona i membre del Comitè Executiu de la International Society for Child Indicators (ISCI) i de la International Society for Quality of Life Studies (ISQOLS), així com co-coordinador de la Children’s Worlds International Survey (ISCWeB, promoguda per laISCI i la Jacobs Foundation).

Quan tenia 24 anys va participar en la creació d'una ONG dedicada a la joventut i va començar a fer de voluntari a una altra ONG que tenia cura dels infants del sistema de protecció. És llavors quan decideix formar-se com a educador social i més tard, quan ja en tenia 29, com a psicòleg social. El 1977 era membre del grup de professionals que va gestionar el tancament de les macro institucions per infants amb necessitats socials de l'ajuntament de Barcelona i la creació d'una xarxa de nous serveis per infants en risc social. El 1980 va esdevenir expert en reorganitzar alguns dels serveis de cura residencial per infants d'una Generalitat de Catalunya acabada de crear, i va participar en la creació del nou sistema de serveis socials de Catalunya.

El 1983 va començar a fer de professor de Serveis Socials a l'Escola Universitària de Treball Social de Barcelona (ICESB). Aquell any també va acceptar la feina de reorganitzar les institucions residencials per infants a de la Diputació de Barcelona, y crear nous serveis de suport als equips de serveis socials municipals per millorar la intervenció en families amb infants a la província. El 1986 va tornar a treballar per la Generalitat per crear els equips interdisciplinars que avaluen la situació d'infants que necessiten protecció social de l'estat i dissenyen i supervisen el programa d'intervenció per millorar la seva situació – aquests Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) van ser crucials en la millora del sistema de protecció a la infància català – actualment a Catalunya hi ha 53 d'aquests equips en funcionament.

Va esdevenir doctor en psicologia social per la Universitat de Barcelona el 1988, amb una tesi sobre indicadors socials i psicosocials de les situacions de risc social per infants i adolescents, la qual va ser publicada com a llibre el 1989. També el 1989 va coordinar la publicació d'un primer llibre amb un ampli conjunt d'indicadors socials de situacions de risc per infants a Catalunya, desagregat per províncies, comarques i grans ciutats. Per últim, però no menys important, el 1989 va esdevenir professor titular de psicologia social a la Universitat de Barcelona. Va ser un professor molt compromès amb la pràctica professional, que enllaçava amb el bagatge teòric provinent de la perspectiva de la qualitat de vida que havia estudiat amb molt de detall durant l'elaboració de la seva tesi doctoral.

El 1990 va ser nomenat director del Centre d'Estudis del Menor que depenia del Ministeri d'Assumptes Socials de govern espanyol a Madrid, i el qual va liderar durant 3 anys. Va ser un període intensiu a la seva vida - va participar en la promoció de xarxes espanyoles, europees i llatinoamericanes que tenien l'objectiu de millorar els drets dels infants i la qualitat de vida dels infants. El juliol de 1990, va tenir la oportunitat de conèixer Alex Michalos i altres grans noms del moviment d'indicadors socials al congres ISA a Madrid, així com els destacats autors de l'Escola de Viena en Sociologia de la Infància.

Del 1992 al 1996, va presidir el Comitè d'Experts en Polítiques d'Infància del Consell d'Europa (Estrasburg, França). En els darrers dies del seu mandat va promoure una Recomanació sobre la participació dels infants a la família i la vida social que va ser adoptada pel Comitè de Ministres el 1998 (R-98-9). Va ser el primer President de l'Advisory Board de Childwatch International (Oslo, Noruega), fins al 1996, i va continuar com a membre fins al 2005.

Va participar al primer congrés de la International Society for Quality of Life Studies (ISQOLS) el 1996 a Prince George, Canadà, on va presentar una comunicació pionera sobre els drets dels infants i la qualitat de vida dels infants, publicada a la revista científica Social Indicators Research. Aquell any va publicar un llibre adreçat específicament a explicar el benestar i la qualitat de vida als estudiants de psicologia: Bienestar social: una introducción psicosocial.

El 1997, va acceptar el càrrec de Director a l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) de nova creació a la Universitat de Girona i va deixar el seu lloc com a professor titular a la Universitat de Barcelona. En aquest institut va crear i encara lidera l'Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV). Va ser director de l'institut fins al 2008.

El 1998 va publicar un llibre clau en la seva història personal: Infancia: perspectivas psicosociales que articulava i resumia bona part de la seva feina prèvia en el camp del benestar infantil. Aquest llibre va tenir una gran influència a Espanya i molts països llatinoamericans.

També el 1998 va establir vincles amb la xarxa europea Sòcrates sobre drets dels infants, coordinada per Eugeen Verhellen (Universitat de Ghent) i el 1999 el curs europeu d'estiu d'aquesta xarxa va tenir lloc a la Universitat de Girona. En aquella època també va crear la Xarxa Catalana Interdisciplinar d'Investigadors sobre Infància (XCIII) que va arribar a ser “key institution” de Childwatch International.

Al llarg de 18 anys va ser director de la revista Intervención Psicosocial, publicada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid. En aquesta revista es van publicar articles en castellà d'Alex Michalos, Ed Diener, Ruut Veenhoven, Robert Cummins, Joe Sirgy i altres autors reconeguts internacionalment per la seva recerca en qualitat de vida, fent el seu treball més accessible per a l'audiència castellanoparlant.

Després de la seva jubilació el setembre de 2015, va esdevenir professor emèrit de la Universitat de Girona i des de llavors s'ha dedicat principalment a la recerca, mantenint-se com a membre del Comitè Executiu de la International Society for Child Indicators (ISCI) i de la International Society for Quality of Life Studies (ISQOLS). És un dels coordinadors de la Children’s Worlds International Survey (ISCWeB, promoguda per la ISCI i la Jacobs Foundation), que va recollir dades sobre benestar subjectiu dels infants a 15 països el 2012 i a més de 40 el 2018/2019.

És autor o coautor de 21 llibres, més de 40 capítols de llibre (en 9 llegües diferents) i més de 100 articles a revistes científiques. És un dels coeditors dels 5 volums del Handbook of Child Well-Being. Theories, Methods and Policies in Global Perspective publicat per Springer.

El 2014 va rebre a la Frei Universität de Berlín el ISQOLS Distinguished Fellow Quality-of-Life Award per evidència de tota una vida i contribució substancial a la recerca en qualitat de vida. I el 2016 el Award in Honour of Alfred J. Kahn and Sheila B. Kamerman en reconeixement a la seva contribució destacada a la recerca sobre els indicadors de benestar subjectiu dels infants des d'una perspectiva internacional, al congrés ISCI a Montreal.