Fernando Verdú Sánchez

Fernando Verdú Sánchez (Múrcia, 14 de novembre de 1845 - El Palmar, Múrcia, 26 de desembre de 1919) fou un compositor espanyol del Romanticisme.

Orfe de pare a l'edat de deu anys, la seva mare l'inclinà a la carrera eclesiàstica i encara que començà aquests estudis en el Seminari de Sant Fulgenci, no tardà a abandonar-los convençut que no era aquesta la seva verdadera vocació. Portat de la seva afició a la música, estudià harmonia amb Gasque i García López, i el violí amb Mirete. Ben aviat es donà conèixer com a compositor, escrivint diverses obres simfòniques i religioses i algunes líriques que es representaren amb èxit en els teatres de Múrcia, especialment una sarsuela de costums de l'horta.

El 1883 fou un dels fundadors de la Societat Santa Cecília, de la que en fou elegit president, i en la que treballà activament en l'organització de concerts, pels que va escriure algunes obres orquestrals que li donaren renom entre els seus coetanis murcians. Després assolí, per oposició, el càrrec de director d'orquestra del Teatre Romea, càrrec que conservà durant molts anys.

Va compondre: obertures i simfonies, dues d'elles premiades a Barcelona i Múrcia; marxes, una d'elles premiada el 1886 pel Liceu de Granada; Peces de concert per a orquestra i banda, etc.; misses a gran orquestra; un miserere a quatre veus, cor i gran orquestra, estrenat el 1883, obra que aconseguí gran èxit i es va executar durant molts anys en la Catedral de Múrcia i altres d'Espanya.

El 1885 va compondre un gran Te Deum, que li va merèixer una placa de plata que li oferí l'Ajuntament de la seva ciutat nadiua. El 1887 fou nomenat pel Capítol catedralici mestre de capella honorari. Va assolir premis en certàmens de Barcelona, Lleida, Granada, Ferrol, Múrcia, etc. El 1878 guanyà la flor natural en els Jocs Florals per una obra simfònica que va ser executades moltes vegades i aplaudida, i en el certamen de 1878 li havia estat concedit el títol de soci acadèmic benemèrit de la Biogràfica mariana de Lleida.

A més de les obres citades, va escriure: salms de vespres, pregàries, goigs, villancets, salves, trisagis, responsoris, entre altres.

• Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1088 ISBN 84-239-4580-4