Esteve Català i March

Esteve Català i March (Vilamajor, 1857 – Sitges, 14 de febrer del 1902) va ser un músic i compositor sitgetà d'adopció.

Estudià música amb els monjos de Montserrat. A començaments del 1877 s'establí a Sitges per cobrir la vacant de Joaquim Oller i Fontanet com a organista i mestre de capella de l'església parroquial. També es féu càrrec de la direcció de la banda de música del Retiroi, al mateix any, i juntament amb Rafael Costa i Molet, promogué el renaixement de la societat coral La Bella Subur, que el 1896 s'integraria a l'Associació dels Cors de Clavé. Per la festa major de Santa Tecla de 1893 muntà una escolania de dotze nens, i el 1899 inaugurà un remodelat orgue parroquial que millorava considerablement l'anterior.

En la seva estada a Sitges -curta perquè morí als quaranta-cinc anys, llarga perquè hi passà més de mitja vida-, Català destacà com a intèrpret, especialment d'orgue i harmònium i com a compositor. En aquest darrer camp fou autor tant de composicions de música sacra, com un Stabat Mater per a orquestra que s'interpretava en el "Septenari dels Set Dolors", com de composicions de música lleugera per als balls i celebracions del Retiro. També musicà gran nombre de caramelles, amb lletres de Rafael Costa i de Sebastià Sans i Bori. Cal assenyalar, així mateix, que fou famosa la tertúlia que, en els anys vuitanta del segle passat, es desenvolupava diàriament a l'entrada de la casa-taller de Joaquim Miró i Argenter -davant de l'actual monument al Greco-, i que aplegava, entre altres, l'hisendat Salvador Vilanova i Coll, els pintors Antoni Almirall i Joan Roig i Soler, i el metge Gaietà Benaprès i Mestre.

Part de les seves partitures es conserven a l'arxiu de la Societat El Retiro, per donació del marmessor del seu fill Antoni Català i Vidal, que també fou un músic i compositor d'anomenada. Altres obres seves es troben a l'església parroquial de Cornudella, els arxius Monné i Parroquial d'Esparreguera, a l'arxiu del cor "La Unió Manresana", a l'Arxiu-Museu de Santa Maria de Mataró, a l'arxiu municipal de La Pobla de Lillet, a l'arxiu del museu de Ripoll i a l'arxiu històric de Sitges.

• Fufú (1894), tango
• Himno al Sagrado Corazón de Jesús, per a cor i duet amb acompanyament d'orgue
• La Siempre Libre (1877), masurca
• Stabat Mater, per a orquestra
• El toc de l'Ave Maria (<1885)
• ¡Viva Cuba Española! (1895), dedicat al Regiment d'Infanteria núm. 46, destinat a l'illa de Cuba
• Trisagio a la Santísima Virgen (1872), a tres veus i acompanyament d'harmònium, flauta, violins i violoncel
• Música per a caramelles: Americana (1893), Americana (1898), Caramelles (1890)

• Sierra i Farreras, Roland. Diccionari biogràfic de sitgetans.Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998. 
• Fontanals i Argenter, Blai. El Retiro: Cent anys i escaig d'història al compàs dels músics de la Societat.Sitges: Societat Recreativa El Retiro, 1994 (Premi Societat del Retiro, 2). ISBN 84-605-0850-1.