Estefania d'Urgell i Cabrera

Estefania d'Urgell i de Cabrera (? - posterior al 1144) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort del Pallars Jussà mentre estigué casada amb Arnau Mir de Pallars Jussà.

Filla del comte d'Urgell; Ermengol VI d'Urgell i Arsenda de Cabrera filla de Guerau III de Cabrera, vescomte d'Àger, i de Berenguera de Queralt. Fou germana del comte Ermengol VII d'Urgell i de Sibil·la d'Urgell, casada amb Ramon Folc I de Cardona, vescomte de Cardona.

Durant els anys del seu regnat comtat reviscolaren les pugnes amb els seus comtats veïns, sobre el de Pallars Sobirà i el d'Urgell, cosa que comportà en més d'una avinentesa la intervenció reial, fins al punt que Arnau Mir es declarà feudatari del comte-rei català, buscant, sense dubte, la fi de tanta conflictivitat. Segurament també fou la raó del matrimoni entre elm comte de Pallars, Arnau i la infanta d'Urgell, Estefania.

Es casà primer amb Arnau Mir de Pallars Jussà que fou comte de Pallars Jussà (1124-1174), però anys després la va repudiar. D'aquesta unió nasqueren:

• l'infant Ramon VI de Pallars Jussà (?-1178), comte de Pallars Jussà
• l'infant Arnau de Pallars Jussà

Es va casar en segons núpcies amb el general Bernardo Roco, alférez real de Ferran II i Alfons IX de Lleó, a Astúries. Es desconeix si en tingueren fills.

• Monsalvo Antón, José María. Historia de la España Medieval (en castellà). Volum 158.Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2014, p. 434. ISBN 9788490124048.