Ernestina Bendazzi-Garulli

Ernestina Bendazzi Garulli (Nàpols, 18 d'abril de 1864 - Trieste, 12 de maig de 1931) fou una soprano italiana. Era filla del director d'orquestra Benedetto Secchi i Luigia Bendazzi, i esposa del tenor Alfonso Garulli.

Va rebre les primeres lliçons vocals del seu pare i va aparèixer de jove com a cantant de concert. Va tenir gran èxit com a solista a l'Stabat Mater de Rossini al Teatro Constanzi de Roma (1884). El seu debut a l'escenari va tenir lloc el 1885 al Teatro Comunale de Trieste, on va interpretar el paper de Zerline en Fra Diavolo. Després va cantar a Dinorah de Meyerbeer i Bianca da Cerbia d'Antonio Smareglia. Aquest mateix any també va actuar al Teatro Comunale de Bolonya a Die Königin von Saba de Goldmark, Dinorah i Le Villi de Puccini. El desembre de 1885 va debutar a La Scala apareixent a Carmen de Bizet i Robert le Diable de Meyerbeer. El 1886 va cantar novament a La Scala, però aquesta vegada a l'estiu italià de I pescatori di perle de Bizet. En la temporada 1886-1887 va assistir a Lisboa (Teatro San Carlo) i Berlín (Teatre Kroll).

El 1887 es va amb el tenor Alfonso Garulli amb qui apareixia sovint. El 1894 va actuar al Teatro Lirico de Milà i al Teatro Costanzi de Roma a Manon de Massenet. El 1902 va cantar al Teatro Politeama de La Spezia. El 1904 va fer una aparició al teatre d'Aix les Bains. Després de la seva jubilació, va ensenyar cant a Trieste.

Va actuar diverses temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.