Erasme de Gònima i Pasarell

Erasme de Gònima i Passarell (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821) fou un industrial barceloní, fabricant d'indianes. Fou un dels protagonistes de la protoburguesia emergent de la renaixença econòmica del segle xviii, preparant el camí a la Revolució Industrial de Catalunya.

Fill d'un teixidor de llana de Moià, es traslladà als 5 anys amb la seva família a Barcelona i entrà el 1757 a treballar com a aprenent a la fàbrica d'indianes dels germans Magarola. En aquesta fàbrica s'especialitzà en la composició dels colors i arribà a convertir-se en el seu director tècnic. El 1766 es casà amb Ignàsia Collfilla del fabricant d'indianes Joan Coll; això li permeté, després de l'examen de rigor (1780), d'instal·lar-se com a fabricant. Tingueren una filla Josefa de Gònima i Coll que es casa amb Domènec Janer i Sunyer. Net seu serà Erasme de Janer i de Gònima.

Especialitzada en l'estampat de teles de lli i de cotó per al mercat americà (indianes), la fàbrica s'expansionà extraordinàriament i el seu propietari es convertí en el principal fabricant de la ciutat, admirat i injuriat alhora per la clara ostentació que feia de la seva riquesa (que feria la sensibilitat de la petita noblesa barcelonina, com es pot llegir en el Calaix de Sastre del Baró de Maldà). Foren famoses les seves festes, el luxe amb el que vivia, però també les seves nombroses donacions als pobres i a l'Església.

La fàbrica

Edificà la seva fàbrica al carrer de la Riera Alta, al Raval barceloní, a partir del 1783. A finals de segle XVIII ocupava entre 700 i 1.500 persones, una xifra impressionant per a l'època (entre els quals hi havia uns 50 nens). Va voler aixecar una colònia obrera entre aquest carrer i el del Carme (on ell tenia el seu palau): al costat de la fàbrica fou realitzat parcialment el projecte de Pelegrí de Basteiro de construir-hi una colònia industrial de 90 cases. Sempre es mostrà interessat per les innovacions tecnològiques, tractant d'incorporar màquines que facilitessin i fins i tot substituïssin el treball manual. Viatjava a diferents centres tèxtils d'Europa, fins que el 1808 hi instal·là un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya.

Al Museu de l'Estampació de Premià de Mar es conserva un mocador commemoratiu de la col·lecció de l'Erasme de Gònima De finals del segle XVIII, de 81 x 81,3 cm. Es tracta d'una peça de batista (cotó fi) descruada i amb acabat abrillantat per pressió. Estampada amb motlles de fusta o de bac, amb 8 colors diferents: perfil negre, gris, marró, blau, oliva, vermell fosc, vermell clar i verd. Probablement s'hi empraren 16 motllos en total; un joc de 8 motllos per a l'escena principal i un joc de 8 motllos més pel dibuix de les cantonades.

De temàtica bèl·lica, l'escena s'inspira en la guerra del Rosselló del 1793. Els combatents del cos de cavalleria lleugera, duen uniformes propis de l'època, si bé amb certes llibertats estilístiques, o alguna variable no fidedigna de l'època.

El fons familiar d'Erasme de Gònima es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Una part de la documentació es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

• Reis Fontanals, "El fons d'Erasme de Gònima i d'Erasme de Janer (1765-1877)" a Arxius. Butlletí del Servei d'Arxius, nº 15, tardor 1997
• Erasme d'Imbert, "Erasmo de Gonima, 1746-1821- Apuntes para una biografía y estudio de su época", Barcelona, Barcino Nostra 1952 - 204 p. il. 29 cm
• Relación de las diversiones, festejos públicos y otros acaecimientos que han ocurrido en la ciudad de Barcelona...con motivo de la llegada de SS.MM. a dicha ciudad y del viaje en la villa de Figueras Imp. Compañía de Jordi Roca y Gaspar, Barcelona: 1802, sobre la visita dels reis a la fàbrica de Gònima.
• Alejandro Sánchez, "Joan Rull i el cilindre d'estampar" en Jordi Maluquer de Motes (dir) Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània, Enciclopèdia Catalana, Barcelona: 2000, p.184-191.
• James Thompson, "La introducció de les màquines jenny a Barcelona (1784-1789): les primeres etapes en la creació d'una tradició de construcció de maquinària" a Recerques, 42, p. 125-146
• Fernando Sans Riviere. "El Teatre Principal de Barcelona abans de la fi de l'Antic Règim" ponència presentada al 7è Seminari Internacional El Barroc Musical Hispànic, Canet, 1995.
• Rosa Creixell i Teresa M. Sala, "L'elogi de la quotidianitat. La finca dels Gònima a Sant Feliu" a L'Avenç, núm. 292, juny 2004, p. 12-16.
• Rosa Creixell i Teresa M. Sala, "Retrat de família: els secrets dels Gònima" a Actes del 8è Congrés d'Història de Barcelona
• Reis Fontanals "Erasme de Gònima, el primer empresari modern" a Modilianum, 31, 2n trimestre 2004
• Jorge Reyes Planas - Moyá, cuna de hombres ilustres Erasmo de Gónima 1746 - 1821. Interviu con su descendiente Erasmo de Imbert, biógrafo del primero. Dins de La Tosca Moià Año Xº, núm. 106 (febrero 1956), [2] p. Biblioteca de Moià - Arxiu del Moianès
• Llorenç Sans i Fàbregas - Cròniques de Festa Major de Sant Feliu de Llobregat Ajuntament. Patronat Municipal de Cultura 1988. 53 p. il. 23 cm - Col·lecció Quaderns d'Història - Recull dels articles periodístics publicats per l'autor a "El Noticiero Universal" i a la revista parroquial "Alba".
• Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Baró de Maldà. Curial Edicions Catalanes, S.A. ISBN 84-7256-291-3.
• Canals Aromi, M.T.Comunicació presentada a la X trobada de Història de la ciència i de la tècnica". Lleida, 2008.
• Retuerta Jiménez, M. Luz. La fam de terra dels fabricants de Barcelona. El cas d'Erasme de Gònima al Baix Llobregat 1790-1821.Sant Feliu de Llobregat: Edicions el Llobregat, 2010, 278 p.