Epifani de Fortuny i de Carpi

Epifani de Fortuny i de Carpi (Barcelona, 7 d'abril de 1838 - 7 d'abril de 1924) fou un empresari i polític català.

Era nét d'Epifani de Fortuny i van Oosterom i fill de Carles de Fortuny i de Sant-romà i Bernarda de Carpi i de Berart. Gràcies als antecedents familiars de la seva mare aconseguí que el rei Alfons XIII li rehabilités la baronia d'Esponellà en 1899.

Llicenciat en dret i de filiació carlina, a les eleccions generals espanyoles de 1907 aconseguí l'escó al Senat dins les llistes de Solidaritat Catalana per la província de Lleida, juntament amb l'integrista Marià de Gomar i de las Infantas (també van obtenir escó Emili Sicars i de Palau i Manuel Bonmatí de Cendra). Tanmateix, no es presentaria a la reelecció. Fou pare de Carles de Fortuny i Miralles, segon baró, i avi de l'arqueòleg Epifani de Fortuny i Salazar.