Enric Riera i Bolasell

Enric Riera i Bolasell (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 17 de febrer, 1879 – Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 20 de maig, 1962), fou un músic, compositor i luthier empordanès.

Era fill de Francisco Riera Faus, músic, i de Catalina Bolasell Suñer, ambdós de Castelló d'Empúries. Juntament amb el seu germà, Josep, va seguir les passes musicals dels seus antecessors. Va iniciar els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont, i va tenir com a professor a Bartomeu Callís. Va complementar l'ofici de músic amb el d'ajudant de mestre i, juntament amb el seu germà Josep, va esdevenir fabricant de llengüetes de canya per a instruments de vent, va formar societat, amb Salvi Callís i el seu germà, Josep, amb el nom de "Callís i Riera" (1907-1928). En morir Salvi Callís la societat va esdevenir "Germans Riera". Fou instrumentista de violí, clarinet i tenora.

Va formar part de les cobles: La Cadaquesenca, l'Orquestra Paquet de Figueres, L'Aliança de l'Escala, La Principal de Peralada, Els Rossinyols de Castelló (1897), la Cobla Agramont de Castelló, Els Rossinyols (1905-1936) sempre de primera tenora.Més endavant va formar part dEls Peps de Figueres, de la Cobla de Tortellà, la Pau Rossinyol de Castelló i, de nou, de La Cadaquesenca.

Conegut com a compositor, va compondre les sardanes:

• Batecs del poble (1926),
• A tot arreu,
• La cadaquesenca,
• Jugant a julit,
• La llefiscosa,
• La noieta manyagona,
• Sogra i nora,
• L'última revifalla,
• Campanades de dol i alegria (1926), en record d'Àngel Guimerà;
• Alegries del monestir,
• Cançons de Patufets,
• Arrobadora.