Enric Carbonell i Bosch

Va néixer al barri de Sants de Barcelona el 1941. Va començar a jugar a hoquei als Germans Maristes de Sants a l'edat de 10 anys, on arribà a ser campió d'Espanya juvenil. Amb 16 anys fitxà pel FC Barcelona, on amb només 17 anys pujà al primer equip i guanyà dos campionats catalans i un d'Espanya. La temporada 1961-62 fitxà pel CP Voltregà, retornant la següent al Barcelona, trajectòria paral·lela a la de Jaume Capdevila. L'any 1963 fou fitxat pel CP Vilanova, on guanyà dos campionats catalans i el 1966 pel DC Mataró. L'any 1967 ingressà al RCD Espanyol i el 1970 també jugà al Cerdanyola CH.

Amb la selecció espanyola jugà entre 1960 i 1970, i fou tres cops campió del Món i un cop d'Europa. A finals de l'any 1969 ja havia estat 116 cops internacional. També fou entrenador de clubs com l'SFERIC Terrassa o el CP Vic.

Espanya

• Campionat del Món:
  • 1964, 1966, 1970

• Campionat d'Europa:
  • 1969

• Copa de les Nacions:
  • 1960, 1967

• Copa Llatina:
  • 1963

FC Barcelona

• Campionat de Catalunya:
  • 1957, 1960
• Campionat d'Espanya:
  • 1958

CP Voltregà

• Campionat de Catalunya:
  • 1962

CP Vilanova

• Campionat de Catalunya:
  • 1964, 1966
• Campionat d'Espanya:
  • 1964

RCD Espanyol

• Campionat de Catalunya:
  • 1969