Emili Beüt i Belenguer

Abans de la guerra civil col·laborà amb l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana i elaborà un projecte de comarcalització del País Valencià, tasca segurament facilitada pel gran coneixement que tenia del país donat que era un destacat excursionista.

Després de la guerra i durant el franquisme, va publicar obres literàries a l'Editorial Torre fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert. Col·laborà en les revistes mensuals Sicània i València cultural i va ser membre de la Fundació Gaietà Huguet que concedeix anualment un premi sobre un treball lingüístic en llengua catalana.

Publicà, entre altres, els llibres Camins d'argent (1950-57) i l'antologia Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors (1966).

El 27 de novembre de 1972, va ser nomenat president d'aquesta entitat cultural, 2 anys després va ser ratificat en el càrrec reglamentàriament i quatre anys després, en retirar-se la candidatura oposada als seus plantejaments, de Xavier Casp, Beüt va ser ratificat.

Durant la presidència d'Emili Beüt, van prendre el control de Lo Rat Penat moviments socials contraris al manteniment de la unitat lingüística que feia tradicionalment des de la seua fundació aquesta entitat, i això forçà a diverses personalitats culturals valencianistes com Sanchis Guarner a abandonar la institució.

Emili Beüt rebé moltes crítiques que l'acusaven de catalanista i presentà la dimissió el 6 de novembre de 1978, però va rectificar en veure que la situació comprometia la vida de Lo Rat Penat.

Finalment, el 9 de gener de 1980 els membres d'aquesta societat van presentar contra ell i altres membres de la Junta un vot de censura que va prosperar, i Emili Beüt va ser substituït per Xavier Casp.

En octubre d'aquell mateix any seria expulsat de Lo Rat Penat, junt a Enric Soler i Godes, per ser partidaris de la unitat de la llengua.

• Arxiu Emili Beüt i Belenguer (Biblioteca Valenciana)

Precedit per: Joan Segura de Lago

President de Lo Rat Penat 1972–- 1980

Succeït per: Xavier Casp