Quick Facts
SagittariusBiography
Elmerico Fracassi (Lucito (Campobasso) 19 de desembre de 1874 - Buenos Aires, 12 d'octubre de 1930) fou un compositor i violinista italoargentí.
De molt infant anà amb la seva família a Buenos Aires, i allà començà els seus estudis d'harmonia sota la direcció de Crisanto de Chopo i de piano amb el concertista Clementino del Ponte. En ocasió d'escoltar-lo el violinista Pedro Malani, aconsellà als seus pares que l'enviessin a Europa per a completar els seus estudis, i una volta decidits, passà a Nàpols, on ingressà en el Conservatori San Pietro a Majella, sent el seu mestre de piano i composició Florestan Rossomandi i Nicola D'Arienzo respectivament.
En retornar a Buenos Aires, conclosos els estudis, fou acollit amb viva simpatia per la critica, i els seus concerts es contaren per triomfs. Sol·licitat per moltes famílies de la bona societat bonaierense, es dedicà algun temps a l'ensenyança, però les seves inquietuds d'artista el portaren de bell nou a efectuar un nou viatge a Europa, durant el qual assolí notables èxits, especialment a Leipzig, on arrel d'un concert, Arnold Schering va dir:
| « | <Fracassi posseeix ampla fantasia creadora i les seves composicions rebel·len un temperament musical notable. Coma a pianista posseeix una tècnica extraordinària>. | » |
En retornar a Buenos Aires acceptà la direcció del Conservatori d'Almagro. El 1905 fundà un Conservatori Central, tenint com a co-director a G. M. D’Andrea. El 1910 fou premiat amb medalla d'or i diploma d'honor pel Govern en el concurs del Himno al Centenario.
És autor d'un Himno a Sarmiento, adoptat oficialment en l'Escola Normal Sarmiento, i del Pericón argentino, obra de caràcter folclòric. El 1924 va compondre l’Himno al Cincuentenario de la Escuela Normal. El 1914 passà novament a Itàlia i estrenà la seva òpera Finlàndia, obra en dos actes, amb llibret d'Alberto Cuolantoni, estrenada en el Reggio de Torí, amb força èxit, arrel del qual va rebre l'encàrrec de la casa Souzagno de posar música al llibret de Renzo Sacchetti i Paolo Reni: Merletti di Burano. El 1922 fundà a Buenos Aires el Conservatori que porta el seu nom, important entitat d'ensenyança musical que amb poc temps ja contava en la capital federal amb quatre sucursals i més de 150 incorporades a aquesta en tota la República. Ascendiren a més de 1.500 els alumnes de la Seu Central, i passaren de 40.000 els alumnes repartits per l'interior de la República, Uruguai, Paraguai i Bolívia, que empraven els mètodes d'ensenyança del Conservatori Fracassi.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 484 (ISBN 84-239-4575-8)