Dorotea Barnés González

Dorotea Barnés González(Pamplona, 21 de desembre de 1904 – Fuengirola, 4 d'agost de 2003) va ser una investigadora química espanyola. El seu treball va ser clau en la incorporació de tècniques com la "espectroscòpia Raman" als departaments de química a Espanya. Considerada per alguns crítics com un dels casos més flagrants de geni frustrat per submissió matrimonial i la circumstància d'un marc bèl·lic, fins al punt que en la majoria de les seves biografia es desconeixen lloc i data de defunció.

Filla de Dorotea González i Francisco Barnés Salines, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola. Va fer el batxillerat en l'Institut d'Àvila, on el seu pare era catedràtic i amb 20 anys es va traslladar a Madrid per ingressar en el recentment inaugurat Institut-Escola en l'òrbita de creacions de la Institució Lliure d'Ensenyament.

En 1918 es va matricular a la Universitat Complutense de Madrid i en 1931 es va llicenciar en Ciències Químiques amb premi extraordinari. Des de 1928 va alternar els seus estudis amb la seva assistència a la Societat Espanyola de Física i Química i als cursos del Laboratori Foster de la Residència de Senyoretes de Madrid, dirigida per María de Maeztu. Tot això li va permetre ser becada per la Junta per a Ampliació d'Estudis (la institució més liberal que en aquell moment existia a Espanya però en la qual no obstant això només un 13% dels becats van ser dones) en 1929, en el Smith College de Northampton, Massachusetts, on es va especialitzar en la recerca en el camp de les tècniques de l'anàlisi espectral, sota la direcció de Gladys Anslow, doctora en Física per la Universitat Yale i professora del Departament de Química del Smith College.

En 1930 va publicar Algunes característiques químiques i de l'espectre d'absorció de la cistina, treball amb el qual va aconseguir el «Master Degree of Science» atorgat per Smith College. En el «Sterling Chemistry Laboratory» va desenvolupar en equip, un estudi comparatiu dels àcids nucleics en bacteris patògens. Va ser considerada com una de les científiques més avançades dins del camp de la espectroscopía aplicada a l'anàlisi química, al costat de Mary Louise Foster i l'esmentada Gladys Anslow.

En 1931 va tornar a Espanya i no va trigar a aconseguir un lloc d'investigador en l'Institut Nacional de Física i Química de Madrid, en la Secció d'Espectroscòpia i sota la direcció de Miguel Català. Va ser Català qui la va encomanar en 1932 viatjar a Graz, Àustria, per treballar amb Friedrich Kohlrausch. Als tres mesos va tornar a Espanya i va publicar el primer estudi en espanyol sobre la "tècnica Raman".

El seu reconeixement definitiu com la major especialista espanyola en espectroscòpia li va arribar a l'IX Congrés Internacional de Química Pura i Aplicada celebrat a Madrid en 1933. Aquest mateix any havia contret matrimoni i aconseguit la càtedra de Física i Química de l'Institut Lope de Vega de Madrid, en el qual va exercir la docència fins a donar a llum una filla, esdeveniment que va coincidir amb l'inici de la Guerra Civil. Seguint el consell del seu pare, es va exiliar a Carcassona (França). Tot això, afegit pel que sembla a pressions del seu marit, donaria com a resultat que no tornés a investigar, quedant exclusivament dedicada a les seves comeses d'esposa i mare. Va morir en Fuengirola el 4 d'agost de 2003.

• ORTIZ GÓMEZ, Teresa i BECERRA CONDE, Gloria: "Dones de Ciències. Dona, feminisme i ciències naturals, experimentals i tecnològiques"; Universitat de Granada, 1996.
• MAGALLÓN PORTOLÉS, Carmen: "Pioneres espanyoles en les ciències. Les dones de l'Institut Nacional de Física i Química"; Consell Superior de Recerques Científiques, Madrid, 1998.