Comte Mal
Quick Facts
Biography
El Comte Mal és el nom popular i literari de Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa Maria de Formiguera.
El Comte Mal és l’adaptació mallorquina del Comte Arnau de Catalunya, condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a una ànima en pena sobre un cavall negre, al qual li surten flames per la boca i els ulls, per a redimir les seves malifetes. Aquest personatge llegendari, a Mallorca s'identifica amb Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa Maria de Formiguera (1627-1694), senyor de les cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià.
Ramon Burgues-Safortesa a l’edat de 12 anys heretà del seu pare dos litigis, un era la pretensió de cobrar tributs basats en concessions reials al seu favor sobre les terres comunals de Santa Margalida, i l’altre la d’exercir la jurisdicció civil i criminal sobre els habitants de les seves cavalleries, veïns la major part de la vila de Santa Margalida.
El Comte Mal perdé els seus litigis amb el municipi Santa Margalida, però s'arribà a convertir en un personatge rellevant de la Mallorca de la seva època. Els mallorquins, però, li atribuïren la llegenda i la cançó del Comte Arnau, i arribaren fins i tot a substituir mon comte Arnau per mon comte Mal. Seguint el fil de la llegenda, les seves aparicions sobre un cavall negre envoltat de flames, es relaten al puig de Galatzó, una de les seves propietats.
Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Ciutat de Mallorca al costat de la Seu, en el carrer de la Portella, la llegenda diu que el Comte Mal hi va fer construir, amb l'ajuda del diable, la torre que caracteritza aquest edifici per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses. El diccionari Alcover-Moll es fa ressò de la contarella: A la ciutat de Mallorca és tradició que els dimonis boiets construïren en una nit la torre de Can Formiguera. En el mateix sentit, la tradició esmenta l'existència d'una galeria subterrània que comunicava el convent amb el casal.
El comte Mal en la tradició literària mallorquina
Molt present en la literatura popular de tradició oral, Josep Maria Quadrado (Las bodas del Conde Malo, 1843), Ramon Picó i Campamar (De pressa, 1884), Guillem Colom Ferrà (El Comte Mal, 1950) i d’altres autors l’han convertit en personatge literari.