Cecília de Foixà

Cecília de Foixà fou una abadessa del Monestir de Sant Daniel de Girona (1283-1292) .

Des de la seva fundació a la vall de sant Daniel, l'any 1018, es va instaurar que totes les monges que entressin a formar part de la comunitat havien de ser filles de la noblesa tant per part de pare com de mare, fet que implicava que no podien ser filles il·legítimes. Sens dubte, l'ombra de l'abadessa Ingilberga del monestir de Sant Joan de Ripoll devia perseguir la comtessa, que no tenia cap empatia amb la doblement filla il·legítima del comte Oliba Cabreta. Aquest disposició durà fins ben entrat el segle XVII però es podia obtenir una dispensa, ja que els interessos i les necessitats econòmiques sovint empenyien a modificar les normes establertes. Això és el que va passar amb Cecília de Foixà, filla il·legítima d'Agnès de Foixà, una gran benefactora del monestir a qui es devia tractar amb deferència i benevolència quan va voler que la seva filla ingressés en el convent.

Agnès de Foixà havia estat casada amb Ramon de Gironella, però aquest no era el pare de Cecília, que devia haver nascut quan Agnès ja era vídua. Se sap que Ramon de Gironella, l'any 1248, va fer donació a la seva esposa dels béns que tenia a Rupià, Parlavà i Sant Llorenç de les Arenes.

Els Gironella també havien estat protectors del monestir. El pare de Ramon Gironella, dit com ell, afavorí Sant Daniel i l'any 1239 manà de ser-hi enterrat. Els germans Villanueva van recollir la inscripció funerària de la seva sepultura:

Que la família del marit d'Agnès també hagués estat benefactora del monestir devia aplanar el camí perquè la filla d'Agnès hi pogués entrar.

De segur que pel desig d'estar prop de Cecília i essent com era vídua, Agnès va professar a Sant Daniel l'any 1269, quan la seva filla ja n'era priora. Ingressar en un monestir era una sortida freqüent entre les dames vídues de l'època. I també hi havia dones vídues que s'hi retiraven sense haver fet tots els vots. El monestir els garantia un lloc on viure dignament, companyia i reconeixement social. A canvi, calia aportar un dot. Quan hi va ingressar, Agnès de Foixà va donar el quart del delme de Caldes, a més dels masos Bou, Bofill i Porta, d'aquesta població, que també havia rebut d'herència del seu marit, Ramon de Gironella. A més, va aportar el mas Cendra i altres terres.

Cal recordar que el càrrec de priora era molt cobejat, perquè s'ocupava de l'administració del convent, de les propietats, de les obres pies..., a més d'administrar les rendes destinades a finançar pitances i sufragis. La priora tenia molt poder entre la comunitat i, amb el temps, les priores solien acabar ocupant el càrrec abacial. Això és el que va passar amb Cecília de Foixà.

Al cap de catorze anys, després del traspàs de l'abadessa Berenguera de Palegret (1255-1283), Cecília va ser elegida per tres monges compromissàries, Guillema de Ballestar, Raimunda de Cervià i Agnès d'Escala. Si van ser tres, segurament devia ser perquè la comunitat no es posava d'acord en la seva elecció. Per descomptat, abans de nomenar-la va fer falta dispensar-la del naixement il·legítim.

L'origen era important per a la comunitat de sant Daniel. Al cap d'un segle, les monges Francesca Auger i Gueraula de Julià no ho van tenir gens fàcil per ingressar i el mateix papa va haver de fer pressió perquè fossin acceptades. El recel devia recaure en el seu origen, probablement no prou noble.