Cecília de Cartellà

Cecília de Cartellà o Cília de Cartellà fou abadessa de Santa Maria de Valldaura, 1315-1340 i de Santa Maria de Montbenet, 1341-1345); era filla, probablement la més petita, de Blanca Creixell, senyora d'Hostoles i de Guillem Gaucerà de Cartellà, llinatges garrotxins.

Va ser educada al monestir; el més segur és que hi ingressés sent una nena. Potser per aquest motiu va ser abadessa de Santa Maria de Valldaura des de molt jove. El seu abadiat va durar uns vint-i-cinc anys, des de 1315 fins al 1340, moment en què el monestir es va dividir i separar per donar lloc a l'aparició d'un nou monestir, el de Santa maria de Montbenet, situat a la vila de Berga, del qual també serà abadessa entre 1341 i 1345.

Cília, que vivia al monestir de Santa Maria de Valldaura des de nena, va seguir tot un procés educacional i preparatori que la va conduir a l'abadiat. De fet, malgrat que força vegades no era així, la seva trajectòria era la que s'esperava de tota aquella que arribés a ser abadessa de l'orde del Cister. L’any 1302 era cantrix, és a dir, mestra cantora, càrrec que va ocupar fins a l'any 1305, en que consta com a sotspriora del monestir. L’any 1312, quan era sotspriora i l'abadessa era Marquesa de Guàrdia (1300-1314), li va tocar viure una experiència compromesa. El mes de febrer, l'arquebisbat de Tarragona va enviar el degà Ramon a fer una visita pastoral a Valldaura. Però les monges van argumentar que la visita no procedia, ja que <<no devien per arquebisbat fer la visita, segons un privilegi papal>>, document que li van ensenyar. El visitador va dir que l'escrit no era vàlid i que en virtut de la santa obediència i sota pena d'excomunicació, en el termini de vuit dies havien de presentar el veritable document. La qüestió va quedar aquí, sembla que no hi va haver una segona visita, però el que quedava en evidència era l'enfrontament entre els bisbats de Vic i d'Urgell i l'arquebisbat amb els seus respectius llinatges. L'abadessa Marquesa ja no tornà a aparèixer en la documentació (cal dir que sempre actuà de manera indirecta) i tres anys després, el 6 d'octubre de 1315, ja constava com abadessa Cília de Cartellà.

De manera significativa, el primer document on consta com a abadessa (6 d'octubre de 1315) és un en què els homes del terme de Rotgers es declaren homes propis, quiets del monestir i concedeixen a l'abadessa Cília totes les accions, peticions civils, criminals contra els sots-vicaris de Berga i Berguedà en nom del rei. <<El patrimoni de la batllia de Rotgers sempre fou una font d'enfrontaments entre la vila de Berga, la família Portella i el monestir>>.

Cília va fer tota mena de gestions, comprava, venia, bescanviava...Procurava de tenir els contactes convenients i, si calia, canviava de procuradors i batlles. Va ser una dona intelligent que s'esforçà per corregir i organitzar el patrimoni. Comptà amb l'avantatge, a més, que coneixia el monestir que regia i la seva comunitat. En vuit anys va canviar tota l'organització patrimonial i els seus càrrecs. A més. Cecília representava un nou llinatge, els Cartellà, que era grat a l'orde, no debades havia estat gran benefactor del monestir. Cal pensar que la presència d'un llinatge o altre en un cenobi marcava moltes actuacions.

Quan ja feia una mica més d'un any que era abadessa, va succeir una cosa que canviaria els curs dels esdeveniments, un fet que potser no tenia res de casual. El 18 de setembre de 1325, Constança de Portella, que des de feia un any era priora del monestir, va rebre un mandat del papa Joan XXII (1316-1334) perquè es traslladés al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges amb una altra monja que ella mateixa podia escollir. I en va fer constar el motiu: <<Degut a la pobresa del monestir>>. Era aquest el motiu? O hi havia una altra causa oculta? abans hem dit que Cília representava un nou llinatge i potser interessava que Constança, que pertanyia al llinatge fundador i sempre dominant, els Portella, deixés pas al de Cília, els Cartellà.

El que sorprèn és que durant l'abadiat de Cília i a partir d'aquesta data, 1235, s'iniciés el procés per fer el trasllat al monestir de la vila de Berga, un trasllat que va acabar amb conflictes, desavinences i enfrontaments dins de la comunitat. Les picabaralles van durar des de 1327 fins al 1342, quan queden definitivament dividits i separats, tant la comunitat com el patrimoni. A aquells conflictes, cal afegir-hi més d'un enfrontament entre el bisbat d'Urgell, d'on depenia jurisdiccionalment el monestir, la família Portella i l'arquebisbat de Tarragona.

Cília de Cartellà aviat va demanar actes d'homenatge als antics homes propis i adscrits al monestir de Santa Maria de Valldaura, però aleshores ja com abadessa de Santa Maria de Montbenet; així es constata en documents datats entre el 30 d'agost i el 27 d'octubre de 1340, el 7 de juliol de 1341 i el 12 de setembre de 1341.

Les dues abadesses, Cília de Cartellà del nou monestir de Montbenet, i Constança de Portella, abadessa de Santa Maria de Valldaura, des de 1342 van topar repetidament, van ser protagonistes de controvèrsies i enfrontaments en la defensa del patrimoni i el seu repartiment; la disputa va acabar finalment amb un inventari de béns.

Van ser un estratagema del llinatge dels Portella per a tornar a governar Valldaura?

El cas és que és aquesta nissaga la que de moment s'hi va quedar.

Cília sembla que va morir cap a l'any 1345, segurament sense veure acabar al nou monestir. En un document de 1345 ja consta Sibil·la d'Anglesola com abadessa de Santa Maria de Montbenet.

• Editorial Base Col·lecció Base Històrica, Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàgs. 111 a 114, llibre de Maria Carme Roca i Costa (ISBN 978-84-16166-22-0)