Carme Parareda Sala

Carme Parareda Sala (Aiguafreda, Vallès Oriental, 16 de juliol de 1970) és una atleta especialitzada en curses d'orientació, barranquista, escaladora, aventurera, i una enginyera catalana.

Com a esportista i amant dels esports d'aventura, Parareda ha estacat especialment en l'esport de les curses d'orientació, i també ha explorat el món del barranquisme. Des del 1991 fins al 2003 va participar a moltes curses d'orientació, un esport que exigeix tenir tant una bona forma física com molt sentit de l'orientació, en unes proves que poden durar des d'una hora fins a tot un cap de setmana recorrent 30 o 40 quilòmetres. Tant individualment com en equip va vèncer diferents campionats tant de Catalunya com d'Espanya. Així, com a membre del Club Orientació Catalunya, es convertí en campiona d'Espanya de relleus el 1999 i el 2001, i de marató-O els anys 2001, 2002 i 2003, formant parella amb Belén Sánchez i amb Feli Silva. Vencé en el primer World Maraton Trophy d'orientació, celebrat a Lles de Cerdanya el 2001, formant equip amb Belén Sánchez. Del 1994 al 2003 ha ocupat diversos podis dels Campionats de Catalunya i d'Espanya així com del Trofeo Ibérico. A més, ha travessat l'Atlàntic a vela d'anada i tornada. La seva activitat en el món del barranquisme fou entre els anys 1992 i 1998, de la ma del centre excursionista Àliga de Barcelona en una època en què es començava l'exploració de barrancs, unia algunes de les seves passions, com la muntanya, l'aventura i els mapes. Anàva pels Pirineus, pels Ports de Tortosa-Beseit, la Sierra Nevada, els Pics d'Europa i va obrir vies força difícils. També va fer escalada, per exemple el Pic Bolívar a Veneçuela. També va dur a terme una travessa en bicicleta per Mongòlia l’estiu del 2002, amb altres cinc persones i sense cap suport logístic, recorrent més de mil quilòmetres de desert i de muntanya en 22 dies.

En el seu vessant d'engenyera, Carme Pararareda ha exercit com a enginyera topògrafa a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), i s'ha especialitzat en la tecnologia i els serveis en l'àmbit marítim. Així, s'incorporà a l'ICC el 1992, quan aquest organisme havia començat a treballar en GPS d'alta precisió amb una estació a l'Observatori de l'Ebre.

Juntament amb el també enginyer Pere Forés, fou impulsora i artífex del projecte per crear el submarí civil 'Ictineu 3', un submarí per a ús científic i tècnic, de disseny i construcció catalans, inspirat en els submarins 'Ictíneo I' i 'Ictíneo II' creats per l'emprenedor figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol en la segona meitat del segle xix. El nou submarí 'Ictineu 3', que és el submarí més innovador de la seva categoria, fou avarat a Barcelona el 2009, i amb el seu ús científic, pot baixar a 1.200 metres amb 3 ocupants a bord. Entre altres actuacions, ha participat en una campanya al llac de Garda, al nord d'Itàlia, inspeccionant un vehicle amfibi nord-americà que s'hi va enfonsar el 1945 amb 26 militars a bord. Com a sòcia fundadora de l'empresa, al costat de Forès, i directora d'operacions, a més de ser pilot de submarí acreditada per l'entitat certificadora DNVGL, exerceix el rol de coordinadora de campanya, estant més sovint a dalt del vaixell de suport portant el control de superfície. El submarí, sempre que està en immersió ha de ser constantment monitoritzat. Parareda s'encarrega de la tota la logística i dels temes cartogràfics. A sota l’aigua no hi arriba el GPS.

Carme Parareda és també coautora, juntament amp Pere Forés, del llibre "L'Atlàntic a quatre mans: el viatge del Solstici" publicat el 2008 per l'Editorial Noray, un llibre on es relata l'experiència d'aquests dos enginyers i orientadors catalans a bord del veler 'Solstici', creuant l'Atlàntic.

El 26 de Juny 2009 Carme Parareda va participar al Parlament de Catalunya en un acte d'homentage a Narcís Monturiol amb motiu del 150è aniversari de l'avarada del submarí Ictineu I. L'acte d'homenatge va comptar amb l'assistència de més de 150 persones, entre elles representants polítics, institucionals, de les universitats i de l'àmbit cultural. La conferència va ser presidida pel l'aleshores president del Parlament Ernest Benach i Pascual, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manel Tresserras, Carles Puig, la mateixa Carme Parareda i Sala, i Pere Forès i Malleu.