Carlos Ollero Gómez

Carlos Ollero Gómez (Carrión de los Condes, Palència, 1 de desembre de 1912 - Madrid, 1 de desembre de 1993) va ser un jurista i politòleg espanyol, catedràtic de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional. Va estudiar dret en la Universitat de Sevilla, juntament amb Filosofia i Lletres. A més es va doctorar en Ciències Polítiques. En 1945 va obtenir la càtedra de dret polític de la Universitat de Barcelona i en 1953 la de Teoria de l'Estat en la Universitat Complutense de Madrid. Va ser senador per designació reial després de les eleccions generals espanyoles de 1977, integrant del Grup Independent del Senat i un dels «pares» de la Constitució espanyola de 1978.

Va ser Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid, membre del Consell Privat del S'Altesa Reial Joan de Borbó i Battenberg, Vicepresident del Consell del Regne (1977) i Conseller del Tribunal de Comptes de l'Estat (1982-1991), presidint la secció d'enjudiciament civil des de 1988. Col·legiat d'Honor en el Col·legi Nacional de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1966, i corresponent de l'Acadèmia Nacional de Ciències Morals i Polítiques de Veneçuela. Va dirigir la Revista de Estudios Políticos i va fundar i va dirigir el Boletín Informativo de Ciencia Política. Va ser director del Centre de Documentació Política i Constitucional. Va escriure múltiples articles en la Revista de Información Jurídica.

Durant l'època de la Transició va ser senador, sent portaveu del Grup Parlamentari Agrupació Independent (GPAI).

• La relativización actual de los principios políticos (1951)
• Ciencia política y sociología (1954)
• Introducción al Derecho político, ciencia jurídica y sociología (1954)
• El constitucionalismo de la postguerra
• La sociedad y la política como tema literario, reflexión en torno a Balzac.
• Dinámica social, desarrollo económico y régimen político
• Principios de ciencia política