Carles Mauné i Alai

Carles Mauné i Alay (Vilamacolum, 1 de maig de 1899 - Figueres, 3 de setembre de 1985) fou un compositor de sardanes català i músic instrumentista de tible, tenora i clarinet.

Va estudiar solfeig i clarinet amb Josep Riera, tenora amb Fèlix Sans i piano amb Josep Passolas i Coderch. Més endavant completaria els seus estudis de tenora amb el mestre Josep Baró i Güell, que al mateix temps l'ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació. Va actuar a les següents formacions: Els Rovira (Bordils, 1917), Els Gironins (Girona, 1918), Figueras (Girona, 1919), La Principal de l’Escala (1920) i Antiga Pep (Figueres, 1921); en aquesta darrera hi va restar fins a la dissolució l'any 1952, amb el parèntesi de la seva estada a l’Àfrica en compliment dels deures militars. Al 1953, va fundar la Cobla-orquestra Panamà , on tocava el clarinet, el saxo i a les sardanes el tible o la tenora, segons convingués, tenint d'acompanyant a Eusebi Saló. Aquesta formació fou titular de la “Societat Coral Erato” de Figueres fins a l'any 1965, quan Carles Mauné es va jubilar.

Va ser compositor de vàries sardanes com: La pageseta, Amistat, Flor d’ametller, etc.

De manera anecdòtica cal dir que firmava les seves sardanes amb el segon cognom: Alay. La nissaga de músics sardanistes no s'atura i en Carles Mauné i Alay deixa la batuta en mans del seu fill Florenci Mauné i Marimont.

• Amistat
• La pageseta (1919)
• Riteta (1925)
• Flor d'ametller (1939)
• Poma carmusina (1945)
• Rebrolls de Figueres (1957)
• Colla Renaixement (1960)
• Les noces d'or (1974)
• La nostra pubilla (1975)
• Cor Alegre
• Vilamacolum (1978)
• És una joia (1979)
• Figuerenca aimada
• Ja t'ho diré
• L'hereuet
• La casa pairal
• Sardanes a Figueres
• Teresa (1981)
• Teresona
• La meva costella

• Cobla Antiga Pep, 1944
• Orquestra Panamà, 1953