Bonifacio Gil

Bonifacio Gil García (Santo Domingo de la Calzada, 14 de maig del 1898 - Madrid, desembre del 1964) fou un compositor i musicòleg espanyol. Estudia a Badajoz i Madrid, interessant-se pels gèneres folklòrics. A Badajoz realitzà una gran activitat per a difondre els estudis musicals i en aquella ciutat fundà el Conservatori de Música, el 1932, on en va ser professor. El mateix any el Govern republicà li atorgà el Premi Nacional de Música, pel seu exhaustiu treball vers el Cancionero popular de Extremadura. La seva tasca es veié interferida per la Guerra Civil, i en finalitzar aquesta contesa va poder continuar amb les seves investigacions, elaborant El cancionero taurino (1964). Aquest treball el compaginà amb les seves classes en l'Institut Espanyol de Musicologia i amb la composició musical: d'aquesta faceta cal destacar el seu poema simfònic En una aldea extremeña (1944) i l'oratori El santo (1964).

• Enciclopèdia Espasa, Volum A-Z, pàg. 611, ISBN 84-239-7591-6